La lluita per incrementar el control de les armes de foc forma part de l'ADN polític de Joe Biden però, com en altres moments de la seva carrera, el líder demòcrata xoca també en la presidència amb les dificultats per emprendre una autèntica reforma que històricament es resisteix als Estats Units. Biden va comparèixer ahir a la Casa Blanca per anunciar sis mesures executives que queden lluny de les seves ambicioses promeses de campanya i, fins i tot per als aliats que aplaudeixen les seves accions, són modestes. I l'autèntica batalla està al Congrés, on després de ser aprovades a la cambra baixa estan estancades dues propostes legislatives que resoldrien llacunes en el sistema de control d'historials abans d'una venda.

Biden, de fet, ha urgit de nou en el seu anunci al Congrés a actuar tant en aquesta legislació com per renovar la limitació d'armes d'assalt. I sap que són les cambres les que poden anar més lluny que les seves mesures, que va anunciar acompanyat pel fiscal general, Merrick Garland, i per activistes.

Una d'aquestes accions executives posa a la diana la proliferació de les anomenades «armes fantasma», que es construeixen amb parts i, sense un número de sèrie, fan pràcticament impossible detectar el seu origen. Una altra busca restringir l'accés a complements que permeten transformar una pistola a una arma més similar a un rifle de precisió. En tots dos casos, Biden insta a elaborar propostes amb aquests fins al Departament de Justícia, a qui també sol·licita que prepari un marc de legislació de «bandera vermella», amb el qual es vetaria l'accés a armes de foc a individus que fossin assenyalats com un potencial perill per familiars o agències de l'ordre.

Una «epidèmia»

Enmig de la lluita contra la pandèmia del coronavirus i amb el focus posat en els esforços de vacunació, la recuperació econòmica i el pla d'infraestructures, la qüestió del control d'armes ha quedat de nou relegada a un segon pla en la llista de prioritats, fins i tot quan Biden i la Casa Blanca reconeixen que la violència amb armes de foc és «una epidèmia i una vergonya internacional» i tot i que ha tornat l'horror de les massacres. A les recents a Colorado i Atlanta s'ha sumat en les últimes hores una a Carolina de Sud, on un antic jugador de la Lliga de Futbol Americà es va treure la vida amb un tret ahir després de matar la vigília a trets cinc persones, incloent dos nens de cinc i nou anys.

En el que va d'any, unes 11.000 persones han mort als EUA per armes de foc, va informar el fiscal general, Merrick Garland. Segons un informe recent, el problema li costa a país uns 280.000 milions de dòlars a l'any en tractaments mèdics i psicològics.