El govern egipci ha anunciat aquest dijous la troballa sota la sorra de la "ciutat perduda" de Luxor, una gran ciutat d'uns 3.000 anys d'antiguitat i que es troba en un bon estat de conservació.
Es tracta del "major assentament administratiu i industrial de l'Imperi Egipci a la riba occidental de Luxor", situada al Nil, ha indicat el Ministeri de Turisme i Antiguitats egipci en un comunicat, que va qualificar el descobriment com "la ciutat més gran mai trobada a Egipte".
La ciutat va rebre el nom de "L'Ascens d'Atón" i va estar activa durant els regnats dels faraons de la dinastia XVIII, com Amenhotep III o Tutankamon.
"Els carrers de la ciutat estan flanquejats per cases, amb pedres en els seus murs de fins a tres metres d'alt", ha assegurat el famós arqueòleg Zahi Hawas, que està al capdavant de la missió responsable de la troballa.
Hawas ha explicat que "moltes missions estrangeres havien buscat aquesta ciutat i no l'havien trobat" i, segons el Ministeri d'Antiguitats, "les capes arqueològiques han perdurat intactes durant milers d'anys, com si els seus antics residents les haguessin deixat ahir mateix".
Bones condicions de preservació
La ciutat, ha indicat el Ministeri, està "en bones condicions de preservació, amb els seus murs gairebé complets i amb sales plenes d'objectes de la vida quotidiana", que han permès la datació de l'assentament.
"La troballa d'aquesta ciutat perduda és el segon descobriment arqueològic més important des de la troballa de la tomba de Tutankamon", segons Betsy Brian, la professora d'Egiptologia de la universitat estatunidenca John Hopkins, citada en el comunicat.
Troballa fortuïta
Les excavacions que van portar a la troballa es troben entre dos temples, un dedicat a Amenhotep III i un altre per a Ramses III, a Luxor, i havien començat el setembre de 2020 per tractar de trobar el temple mortuori de Tutankamon.
Però dues setmanes després de començar, la missió arqueològica es va emportar una gran sorpresa quan van començar a aparèixer maons de tova pertot arreu i els arqueòlegs van començar a desenterrar la gran ciutat.
Fins ara han aconseguit desenterrar diverses àrees de la ciutat, on s'han trobat una fleca, una gran cuina amb forns i peces de ceràmica per a l'emmagatzematge d'aliments, així com un barri administratiu i residencial.
La ciutat, segons el comunicat, "estava voltada per un mur en ziga-zaga, amb un únic punt d'accés", la qual cosa fa pensar als arqueòlegs que tenia una funció defensiva.
També han trobat una àrea de treball amb motlles per a la producció d'amulets i objectes decoratius i una zona per a la fabricació de maons usats en la construcció de temples i que porten el segell amb el nom el faraó Amenhotep III.
