Mentre persisteixen els dubtes sobre el fàrmac AstraZeneca, Alemanya, es disposa a fer el pas que fins ara només havien donat països d'Europa de l'est com Hongria, República Txeca o Eslovàquia: negociar bilateralment amb Moscou l'adquisició de la vacuna russa Sputnik V, al marge del sistema de compres conjuntes dissenyat per la Comissió Europea. La decisió de Berlín la va donar a conèixer el mateix el ministre de Sanitat, Jens Spahn, que a més es va mostrar partidari d'aplicar un confinament més estricte al país. Spahn va precisar que els eventuals lliuraments de la vacuna russa es farien una vegada que l'Agència Europea del Medicament (EMA) hagi emès la corresponent autorització.
En conèixer-se les intencions del Govern alemany, la Comissió Europea va negar fermament posi en risc l'estratègia comuna de la UE per a la compra centralitzada de sèrums. «Tenim una estratègia europea de vacunes basada en la negociació amb una sèrie d'empreses que han estat identificades. El fet que els estats membres decideixin comprar vacunes d'altres productors, i ja ha ocorregut a Hongria, no és la fi de l'estratègia», va subratllar el portaveu principal de l'executiu comunitari, Éric Mamer. «Són dues coses diferents. La resposta és clarament i simplement no», va reiterar en ser preguntat per si l'anunci que ha fet aquest dijous el ministre de Sanitat d'Alemanya, Jens Spahn, suposa la fi de l'estratègia centralitzada de compra de vacunes.
Els estats membres poden adquirir de manera bilateral vacunes que no estan incloses en la cartera pactada a nivell europeu. Per contra, no poden tenir «negociacions paral·leles» per a comprar sèrums que sí que formen part de l'estratègia centralitzada, com els d'AstraZeneca, Pfizer/BioNTEch, Moderna o Janssen.
