Sis anys després de l'Acord del Clima de París, Espanya ja té la seva primera llei integral per lluitar contra el canvi climàtic. Amb 22 vots a favor (PSOE, Unides Podem, ERC, Bildu, Ciutadans, PNB i Terol Existeix), cinc en contra (Vox) i deu abstencions (PP i Més País), la llei de canvi climàtic i transició energètica va ser aprovada ahir en la comissió de Transició Ecològica de Congrés dels Diputats i remesa al Senat per a la seva ratificació definitiva sense necessitat de tornar a la cambra baixa.

La norma és «absolutament necessària» perquè sobre els seus articles «es donarà suport a la reconstrucció econòmica i social del nostre país en un context de crisi climàtica i de pandèmia global», va destacar la portaveu socialista, Eva Patricio Bueno.

La norma reconeix l'emergència climàtica i aposta per una economia més verda i descarbonitzada. En el seu articulat s'estableix que el 2030 hi haurà una reducció del 23% en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle respecte al 1990. Aquell mateix any, el 74% de l'electricitat es generarà amb fonts renovables i el percentatge arribarà al 100% el 2050, l'any de la neutralitat climàtica. A més, la norma inclou, entre d'altres, les següents mesures:

Automoció. Els cotxes, elèctrics. Els turismes i vehicles comercials lleugers i no destinats a usos comercials reduiran gradualment les seves emissions, de manera que per al 2040 siguin de zero emissions. Aquell any deixaran de comercialitzar-se cotxes de combustió. A més, estableix obligacions per a punts de recàrrega tant a gasolineres com a edificis.

Energia. No al «fracking». El desplegament de les renovables ha de ser compatible amb la conservació del patrimoni natural i amb la lluita contra el deteriorament demogràfic. No es tramitaran sol·licituds d'explotació d'hidrocarburs -a terra i mar- ni s'atorgaran permisos d'explotació de materials amb propietats radioactives (com l'urani). Tampoc s'autoritzaran activitats d'explotació d'hidrocarburs on estigui previst l'ús del «fracking» (trencar la roca per extreure gas natural mitjançant la injecció d'aigua a pressió amb substàncies químiques).

Urbanisme. Ciutats més verdes. El text manté l'obligació per al 2023 de crear zones de baixes emissions a les ciutats de més de 50.000 habitants, per tal de reduir la contaminació atmosfèrica i afavorir la mobilitat elèctrica i el transport públic. També s'impulsa la rehabilitació energètica dels edificis i vigila els impactes del canvi climàtic en la salut pública. Al voltant de 44.600 persones majors de 14 anys moren cada any a Espanya per la contaminació. Són uns 19.100 morts menys de les provocades fins ara per la pandèmia, però la primera xifra es repeteix, inexorablement, cada any i representa el 10,7% dels decessos totals a Espanya en majors d'edat.

Educació, a l'escola i a casa. La llei obliga el Govern a incloure la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic en els ensenyaments que s'imparteixen en col·legis i instituts. També esmenta la importància de combatre l'emergència climàtica des de casa, començant per una dieta sostenible en què es dona prioritat als aliments de temporada i proximitat.

Viatges. Millor en tren. La nova llei espanyola insta a la creació d'un comitè d'experts científics en clima i transició energètica com a òrgan responsable d'avaluar i fer recomanacions en les dues qüestions. El text planteja, a més, compromisos clau de futur com una llei de mobilitat sostenible, una revisió del sistema energètic, la rehabilitació d'habitatges i un impuls al ferrocarril com a transport per reduir emissions.