Janssen va decidir ahir paralitzar la distribució de la seva vacuna a Europa després dels casos de trombes dels EUA. Després d'aquests «estranys i greus» casos de coàguls, els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels Estats Units i l'Administració de Drogues i Aliments ha frenat la distribució de les dosis desenvolupades per l'empresa de Johnson & Jonhson.

«Hem estat revisant aquests casos amb les autoritats sanitàries europees. Hem pres la decisió de retardar proactivament el repartiment de la nostra vacuna a Europa», va assegurar en un comunicat l'empresa, que tenia previst enviar centenars de milers de dosis al continent en les pròximes setmanes.

La ministra de Sanitat, Carolina Darias, va admetre que Espanya està «expectant» però «preparada» per a rebre les 300.000 dosis previstes per avui. «En relació a Janssen, els Estats Units ha establert una pausa. Estem expectants, l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris està en permanent contacte amb l'Agència Europea del Medicament. Estem preparats per a rebre la vacuna», va assegurat en la sessió de control al Senat.

Precisament, l'EMA està «investigant» encara els els casos, encara que adverteix que «actualment no és clar si existeix una associació causal» entre la vacuna i aquestes afeccions. Una portaveu de l'agència va assegurar que el comitè de seguretat (PRAC) de l'EMA ha iniciat una revisió d'un «senyal de seguretat» en relació amb aquests casos, però la recerca continua en marxa i «decidirà si pot ser necessària una acció reguladora» quan arribi a unes conclusions científiques.

Sis dones afectades

Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC) i l'Administració de Medicaments i Aliments (FDA) han recomanat aquest dimarts que se suspengui l'ús de la vacuna de J&J després d'haver registrat sis casos d'una mena de coàgul sanguini «estrany i greu». Les sis persones afectades pels trombes són dones d'entre 18 i 48 anys. Una d'elles ha mort i una altra està hospitalitzada en estat greu, segons fonts oficials citades per The New York Times. Totes elles van sofrir el trombe entre els 6 i els 13 dies posteriors a la vacunació. Fins ara, gairebé set milions de nord-americans han estat vacunats amb l'injectable monodosis de Johnson & Johnson.

L'empresa farmacèutica va dr que tenia coneixement d'un problema «extremadament estrany» que implica «coàguls de sang combinats amb baixes plaquetes» i que s'ha donat en un «nombre reduït» de persones que han rebut la seva vacuna anticovid.

Després d'aquesta informació, J&J ha reiterat que es tracta de sis casos reportats als EUA d'entre més de 6,8 milions de dosis administrades i que tant el CDC com la FDA han «recomanat una pausa» en la vacuna «per cautela».

Johnson & Johnson va assenyalar que han divulgat informació sobre «el reconeixement i gestió adequats» dels símptomes «a causa del tractament particular requerit per a aquesta mena de coàgul sanguini», i va recomanar contactar amb un metge als qui hagin rebut la vacuna i durant les tres setmanes següents tinguin forts maldecaps, dolor abdominal o a les cames, o ofec.

Al voltant del 10% dels ciutadans catalans que tenien hora per vacunar-se de la covid amb la vacuna d'AstraZeneca no han acudit a la cita. La subdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, va dir ahir que l'objectiu del departament és que es vacuni tothom i va refermar la seguretat de totes les vacunes. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va dir que no poden saber els motius de l'absentisme perquè els ciutadans no han de justificar-lo.

Cabezas va explicar que avui es debatrà sobre si se submnistra la segona dosi d'AstraZeneca al personal essencial menor de 60 anys que ja ha rebut la primera dosi. La consellera de Salut, Alba Vergés, va demanar al govern espanyol que decideixi aviat si s'inoculen o no, perquè a partir del 26 d'abril ja s'haurien de posar les segones dosis: «La covid no dona treva i no podem eternitzar les decisions». Argimon va defensar els beneficis de les vacunes, assegurant que «superen els riscos» i atorguen una «protecció col·lectiva».

En aquest sentit, referint-se a la d'Astrazeneca, Argimon va assenyalar que la farmacovigilància« ha funcionat» i que per aquest motiu s'han pres determinades «decisions» en l'àmbit europeu.