Els Estats Units marxaran definitivament de l'Afganistan. Amb l'anunci de l'Administració de Joe Biden que retirarà totes les seves tropes de forma progressiva durant els propers mesos, la superpotència posa fi a una intervenció militar convertida en un immens i oblidat desastre humanitari que s'ha enquistat durant gairebé dues dècades.
El conflicte al país centreasiàtic ha deixat un rastre de mort difícil de quantificar. Segons Amnistia Internacional, els 19 anys i sis mesos de guerra han causat més de 150.000 morts -gairebé 60.000 serien militars i policies afganesos- i 1,2 milions de persones desplaçades. El 2019, l'ONU va assenyalar que més de 38.000 morts haurien estat civils afganesos. Més de 400 treballadors humanitaris i 54 periodistes han estat assassinats en aquest període.
Missió fallida
El 7 d'octubre de 2001, la Casa Blanca, sota el mandat de George W. Bush, va posar en marxa la seva guerra global contra el terrorisme amb bombardejos contra territoris clau de l'Afganistan controlat pel règim dels talibans -als quals la CIA va entrenar i va finançar entre 1979 i 1989 en el marc de la Guerra Freda contra la URSS- després de negar-se aquests a deixar d'acollir el grup gihadista Al-Qaeda i el seu líder, Ossama bin Laden, el cervell dels atemptats contra les Torres Bessones i el Pentàgon.
La coneguda com a Operació Llibertat Duradora, que els EUA van dur a terme al costat del Regne Unit i una coalició de països membres de l'OTAN entre els quals hi havia Espanya, va acabar oficialment el 28 de desembre de 2014. A partir del 2015, la coalició internacional va acordar seguir a l'Afganistan per entrenar i assessorar les forces afganeses. No obstant això, amb l'augment de poder talibà i l'aparició en escena del grup gihadista Estat Islàmic, el conflicte ha seguit enquistat des de llavors, amb noves notícies d'incursions, atacs i atemptats gairebé diàriament.
Més enllà de deposar el primer govern talibà (poques setmanes després dels primers bombardejos) i acabar amb la vida de Bin Laden (el 2011), la missió nord-americana a l'Afganistan ha estat un clar fracàs. Dues dècades després de la seva intervenció, els talibans segueixen controlant gran part del país. I, malgrat les negociacions de pau entre els talibans i el Govern de Kabul -avalat per Washington-, els nivells de violència s'han disparat en els primers mesos de 2021. L'ONU va denunciar ahir 573 civils morts i 1.210 ferits en els enfrontaments registrats durant el primer trimestre de l'any, xifra que suposa un increment del 29% respecte el mateix període del 2020.
Els EUA, sota investigació
Al març de l'any passat, el Tribunal Penal Internacional va autoritzar una investigació per buscar possibles casos de crims de guerra i de lesa humanitat comesos a l'Afganistan pels EUA, els talibans i les autoritats nacionals. La Fiscalia va acusar membres de les forces armades nord-americanes i de la CIA de «cometre crims de guerra de tortura i tracte cruel, atemptats contra la dignitat personal, violació i altres formes de violència sexual».
Actualment només queden 2.500 dels fins a 100.000 soldats que els EUA van arribar a tenir a territori afganès, així com altres 7.000 efectius de tropes estrangeres, la majoria pertanyents a l'Aliança Atlàntica.
La guerra més llarga dels EUA
L'Afganistan ha estat el Vietnam modern dels EUA. Amb gairebé dues dècades, la major potència del món s'ha vist atrapada en la que és la guerra més llarga de la seva història. Les tropes nord-americanes han patit més de 2.400 pèrdues i gairebé 20.000 soldats han resultat ferits en una contesa que no ha evitat que els talibans mantinguin importants quotes de poder. A més, altres gairebé 4.000 contractistes nord-americans han mort al país.
