El president dels Estats Units, Joe Biden, va declarar ahir determinades activitats de Rússia com una «inusual i extraordinària amenaça per a la seguretat nacional, la política exterior i l'economia dels Estats Units» i, decretant una «emergència nacional», va anunciar un paquet de sancions, les més severes en anys i potencialment les més perjudicials en termes econòmics per a Moscou. A més, va expulsar dels EUA 10 diplomàtics russos, als quals s'assenyala com a operatius d'intel·ligència.

En una ordre executiva, Biden va assenyalar en particular els esforços del Kremlin per «dificultar la celebració d'eleccions lliures i democràtiques», una acusació d'ingerència per la qual sanciona 32 entitats i individus. A més, Washington sanciona sis empreses tecnològiques russes que designa com a col·laboradores en el sofisticat ciberatac de SolarWinds, que va afectar tant el Govern com prop d'un centenar d'empreses privades i pel qual, per primera vegada, els EUA assenyalen ja formalment i oficial com a responsable l'Executiu rus i, en concret, el seu Servei d'Intel·ligència Exterior (SVR), també conegut com a APT29, Cozy Bear o The Dukes,

El paquet de càstigs inclou també sancions a vuit individus i entitats per l'ocupació de Crimea preparades en aliança amb la Unió Europea, el Regne Unit, Austràlia i Canadà. El seu component potencialment més nociu per a Moscou, però, és la directiva que preveu un veto a compra de deute sobirà rus.

Així, el Departament del Tresor prohibeix a institucions financeres dels EUA que comprin directament del Banc Central de Rússia, el Ministeri de Finances o el Fons Nacional d'Inversió Rus bons emesos a partir del 14 de juny. Washington es reserva l'autoritat per expandir aquestes sancions «com sigui apropiat». I la clau de la seva efectivitat serà veure si aliats europeus i asiàtics adopten la mateixa línia, o si Washington, com ha fet en el cas de les «sancions secundàries» als que fan negocis amb l'Iran, decideix castigar institucions financeres d'altres països si mantenen les compres de deute rus, que és popular entre inversors internacionals.

Fins ara, Moscou ha aconseguit minimitzar o contenir l'impacte econòmic advers de les sancions imposades pels EUA, que a més es van afeblir molt durant el mandat de Donald Trump, però els experts creuen que les mesures anunciades ahir per Biden podrien complicar al Kremlin la capacitat per aconseguir fons als mercats internacionals de capital.

Resposta del Kremlin

Les accions del president es van produir només dos dies després que mantingués una conversa telefònica amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, en la qual el mandatari nord-americà va instar a «desescalar les tensions», especialment després del desplegament reforçat de tropes russes a la frontera d'Ucraïna. En termes bilaterals, en qualsevol cas, la tensió es dispara.

Moscou va convocar el seu ambaixador als EUA i Dmitri Peskov, portaveu del Kremlin, va assegurar que Rússia considera il·legal qualsevol sanció i adoptarà represàlies equivalents. També Maria Zajárova, portaveu d'Exteriors, va explicar que serà «inevitable» una resposta. «Un comportament tan agressiu per descomptat rebrà una resposta decisiva», va avisar. «A Washington han de saber que hi haurà un cost per la degradació de les relacions bilaterals. La responsabilitat pel que està passant recau completament en els EUA». A Kíev, per contra, el ministre d'Exteriors d'Ucraïna, Dmitro Kuleba, va donar la benvinguda a les mesures com una forma de fer «responsable» Rússia per l'ocupació de Crimea o la guerra a l'est del país, informa Marc Marginedas.