Quan se sotmet a investigació l'ex-cap de l'Estat s'hi posen els cinc sentits. Ningú vol cometre un error ni deixar un serrell pendent abans de decidir el següent pas. Per això la fiscalia ha assumit que la investigació que té entre mans relativa al Rei emèrit serà llarga fins a poder estar en condicions de determinar com han d'acabar les tres diligències obertes, si és possible d'una manera conjunta. Les opcions segueixen sent dues: arxivar les indagacions, en entendre que les regularitzacions fiscals presentades per Joan Carles I per més de cinc milions d'euros són suficients per reparar el dany causat amb la seva conducta delictiva, o fer just el contrari i presentar una querella davant la Sala Segona del Suprem.

Les diligències

Malgrat que l'any passat es donava per fet que la primera de les tres diligències d'investigació obertes a l'emèrit, la relativa a les presumptes comissions per la construcció de l'AVE a la Meca, conclouria abans que acabés el 2020, amb l'arxiu de les actuacions referides a ell i la tornada a Anticorrupció de les relatives als empresaris implicats, el temps ha demostrat que no ha estat així.

Fonts fiscals expliquen que aquesta opció es va estudiar, però es va descartar en anar apareixent noves línies d'investigació que es solapaven i obligaven a ampliar les indagacions. Les diligències obertes pel pagament des de comptes irlandesos amb targetes opaques a nom de l'ex-ajuda de camp del rei, Nicolás Murga, i nodrides amb fons de l'empresari mexicà Allen Sanginés-Krause portaven un any a Anticorrupció quan van passar al Suprem després de la seva pròrroga. Això va coincidir amb les terceres diligències: les relatives a un fons a l'illa de Jersei del qual va alertar el Sepblac davant sospites de delicte fiscal o blanqueig.

De Suïssa a Mèxic

Només amb veure els llocs que apareixen a les diligències seguides contra l'ex-monarca se sap que es tracta d'una investigació internacional, en què cal demanar la col·laboració judicial d'altres països. Això es fa amb comissions rogatòries, amb les quals se sol·licita a altres països des de documents -com passa amb Suïssa, on hi havia comptes de la fundació panamenya Lucum i Zagatka (Liechtenstein), dels quals l'ex-monarca era beneficiari-, o serveixen per interrogar testimonis o imputats, com es va fer amb Mònaco per prendre declaració al seu cosí Álvaro de Orleans. També s'ha demanat ajuda, entre altres, a Mèxic, Jersei i Londres.

Hisenda

La prolongació de les indagacions ha permès al rei, a través del seu advocat, el penalista Javier Sánchez-Junco, presentar dues regularitzacions per posar-se al dia amb Hisenda. La primera, per 678.393 euros, pels pagaments amb les targetes, mentre que la segona, per 4.395.901 euros, es relacionava directament amb «les rendes derivades de l'assumpció, per la fundació Zagatka, de determinades despeses per viatges i serveis realitzats» per l'emèrit.

La Sala Segona

El que la fiscalia té clar és que, arribat el punt en què entengués necessari presentar querella, només interrogarà el rei emèrit la Sala Segona del Suprem, que és l'òrgan davant el qual està aforat.