Eleccions a Madrid: sis objectius per una campanya en clau estatal

En aquesta ocasió, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso (PP), va decretar un avançament electoral després de trencar amb el seu soci de Govern de Ciutadans davant el temor que aquests presentessin al costat del PSOE una moció de censura contra ella, tal com havia succeït a Múrcia contra els populars.

Els madrilenys estan cridats a votar el dimarts 4 de maig, ja que, segons la Llei Electoral de la Comunitat de Madrid de 1986, han de passar 54 dies des de la convocatòria. Les eleccions seran, per tant, en un dia laborable, fet que només havia ocorregut prèviament en una ocasió, concretament el 10 de juny de 1987 (dimecres), quan el PSOE de Joaquín Leguina va guanyar per segona vegada a la Comunitat, encara que va perdre la majoria absoluta.

Vot per correu

La pandèmia va obligar a retardar les eleccions autonòmiques gallegues i basques, que originalment estaven previstes a l'abril de 2020, quan tot el país estava confinat, però les madrilenyes tindran lloc en la data prevista, igual que va passar amb les catalanes de febrer de 2021.

El fet que les eleccions madrilenyes siguin en dia laborable, sumat a la celebració d'uns comicis en pandèmia, pot afavorir el vot per correu, degut en aquest últim cas al temor o la impossibilitat d'acostar-se al col·legi electoral.

Per això, la Comunitat de Madrid habilitarà horaris especials perquè puguin votar presencialment persones majors de 65 anys o amb discapacitat, en quarantena, així com ciutadans amb coronavirus o sospita de tenir-ho.

La Comunitat de Madrid es converteix des d'avui en un laboratori del que pot passar en la política espanyola en el futur més immediat. A més del Govern regional, a les eleccions del 4 de maig estan en joc el futur de Ciutadans, la resistència d'Unides Podem, la reunificació de la dreta, l'estratègia del PP i la viabilitat de l'alternativa a Pedro Sánchez, per a qui els comicis també seran un bon termòmetre sobre la seva gestió de la pandèmia.

Isabel Díaz Ayuso serà la candidata més votada el 4 de maig. Totes les enquestes donen un marge tan gran a la seva victòria que només un error garrafal durant la campanya podria fer miques aquesta previsió. D'aquí ve que només hagi acceptat celebrar un debat amb la resta de candidats, dimecres que ve.

El risc de la candidata del PP és morir d'èxit. Ara com ara, cap sondeig li dona majoria absoluta, així que haurà de sumar suports. Fa dos anys va aconseguir reunir els de Cs (que va entrar al Govern) i els de Vox (que va recolzar des de fora la investidura). Ara pot ser que no tingui l'opció de comptar amb els taronges, perquè ella, segons les enquestes, absorbirà als seus votants i els d'Inés Arrimadas no aconseguiran el mínim necessari del 5% de les paperetes per a entrar a l'Assemblea. I també corre el perill, pel seu perfil polític, d'agradar tant als simpatitzants de Vox que la formació ultra tampoc superi aquest llistó.

L'avançament electoral anunciat per Isabel Díaz Ayuso va agafar als socialistes amb el peu canviat. No contemplaven uns comicis en aquest moment. Tampoc tenien candidat clar. El seu líder a l'Assemblea de Madrid, Ángel Gabilondo, estava cridat a ser el pròxim Defensor del Poble. Però després de la sorpresa inicial, l'equip de Pedro Sánchez es va posar a analitzar el nou escenari i va concloure que Gabilondo havia de tornar a presentar-se, per tercera vegada, perquè el seu perfil centrat, el seu discurs allunyat dels histrionismes enfront de la «provocació permanent» d'Ayuso, era l'idoni per intentar atreure antics votants de Cs, ara en desbandada.

A Més Madrid s'ha produït una paradoxa. El 2019, Íñigo Errejón va liderar un partit desconegut a les eleccions autonòmiques. Ara, la marca ja és reconeixible, però la candidata, Mónica García, no ho és tant. Així i tot, això no sembla un problema. Fonts de la candidatura assenyalen que el seu cap de llista prepara una campanya a peu de carrer per guanyar popularitat (de moment, les enquestes mostren una pujada en escons) i irrompre en l'electorat femení socialista, fins ara més inaccessible per a ells.

Després de la desfeta a les generals de novembre de 2019 i a les catalanes de febrer, Ciutadans es juga en aquestes eleccions la seva supervivència a l'Assemblea de Madrid. Ara té 26 diputats, però pot quedar-se a zero si no aconsegueix, com adverteixen les enquestes, un mínim del 5% dels vots. Aquesta nova ensopegada pot arribar un mes després que el PP hagi llançat una operació d'absorció de Ciutadans. Pablo Casado ha fitxat el que va ser secretari d'organització dels taronges durant una dècada, Fran Hervías, per atreure a les seves files dirigents de Ciutadans de tot Espanya. Segons va informar El Periódico, Hervías compta ambuna llista de regidors i diputats autonòmics del seu expartit que es canviaran de sigles en els propers mesos.

Vox no pensa abandonar la seva estratègia d'escalfar l'arena política anant als barris i municipis obrers del sud de Madrid. La candidata ultra, Rocío Monasterio, i el líder del partit, Santiago Abascal (bolcat de ple en les eleccions madrilenyes davant el risc de quedar fora del parlament autonòmic) han triat Móstoles per arrencar la campanya electoral al 4-M avui. En les eleccions autonòmiques de 2019 van ser la cinquena força en aquesta ciutat. Només van obtenir el 8% dels vots.

Pablo Iglesias es va presentar candidat a la Comunitat de Madrid per a salvar Unides Podem a la regió. I, de moment, deixar la vicepresidència segona del Govern per a llançar-se a la batalla electoral madrilenya sembla no haver despertat tota la il·lusió que esperava. Però des del seu entorn asseguren que encara queda la campanya electoral per davant, on el líder morat sap moure's. La seva estratègia, sosté, serà confrontar amb PP i Vox a tots els nivells per mobilitzar a l'electorat més d'esquerres. Amb el PSOE i Més Madrid, la lluita serà diferent.