«L'arc moral de la història és llarg, però s'inclina cap a la justícia». La frase atribuïda a Martin Luther King, tantes vegades utilitzada per Barack Obama i tantes vegades reduïda a una floritura retòrica buida, es va reafirmar ahir. El jurat popular encarregat de dictar sentència en el judici contra el policia blanc que va matar l'afroamericà George Floyd a Minneapolis fa gairebé un any va parlar. Derek Chauvin va ser declarat culpable dels tres càrrecs als quals s'enfrontava: assassinat en segon grau, assassinat en tercer grau i homicidi imprudent. La decisió es va adoptar amb la unanimitat dels 12 membres del jurat, com era preceptiu, i va arribar durant la segona jornada de deliberacions. Un desenllaç que hauria de servir per evitar el nou esclat social que molts anticipaven.
Aquest veredicte era la vàlvula d'escapament que esperava la majoria del país, inclòs el president Joe Biden, en un cas que ha mantingut en suspens els nord-americans per les explosives ramificacions que implicava. El país té gravada a la retina l'esgarrifosa brutalitat que Chauvin va desplegar per acabar amb la vida de Floyd. Un home corpulent, però desarmat, que va ser detingut per pagar un paquet de cigarrets amb un bitllet presumptament fals de 20 dòlars. El va pagar amb la seva vida, asfixiat durant nou minuts i 29 segons sota el genoll de l'agent, que ni tan sols es va dignar a treure la mà de la butxaca mentre Floyd agonitzava, invocava la seva mare com un nen i repetia «no puc respirar» mentre s'apagava la seva consciència. L'assassinat de Floyd va posar en marxa les majors protestes racials des de l'època dels drets civils.
