Si una empresa acomiada un treballador justificant una afectació del coronavirus sobre el seu negoci, està incorrent en un acomiadament improcedent. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) així ho ha determinat en una sentència pionera a terres catalanes i que per primera vegada determina en un tribunal superior la interpretació concreta del «prohibit acomiadar» introduït per la ministra de Treball, Yolanda Díaz, a l'inici de la pandèmia.

La decisió judicial ha generat dissentiment en el si de la magistratura del superior de justícia català, ja que si bé s'ha imposat la tesi que un acomiadament per la crisi de la COVID-19 ha de ser qualificat d'improcedent, la resolució compta amb tres vots particulars advocant per la nul·litat del mateix. Un sentit pel qual van apostar al TSJ del País Basc, que fins ara és l'únic superior de justícia que s'ha pronunciat sobre un acomiadament per la pandèmia en aquest sentit. Els magistrats catalans critiquen amb contundència la redacció realitzada des de Treball, ja que consideren que aquesta constitueix «una manifestació més de la incertesa que la incompleta tècnica legislativa ha imposat en el debat doctrinal i fins i tot al dictat de resolucions judicials de divers signe i sentit» i titlla de «maldestre» el redactat, segons expressen en la decisió.

Els advocats de CCOO, que han portat el cas, han anunciat que recorreran davant el Tribunal Suprem perquè unifiqui doctrina i els concedeixi la nul·litat de l'acomiadament. La diferència entre considerar un acomiadament improcedent o nul és notable, ja que, entre altres coses, davant d'un improcedent l'empresa pot decidir entre pagar una indemnització de 33 dies per any treballat o reincorporar el treballador. Poques vegades passa això darrer. I la nul·litat només contempla la readmissió del treballador, cosa que significa una major garantia per a l'ocupació.

El cas es remet al 14 d'abril de l'any 2020, un mes després que el Govern decretés el primer estat d'alarma, quan el demandant va ser acomiadat. Aquest treballava per a una empresa de venda de mobles i la companyia va decidir liquidar el seu contracte al·legant un descens del rendiment però sense presentar cap prova. El jutjat número 26 del social de Barcelona va considerar acreditada la falta de justificació de l'acomiadament, va veure un interès ocult vinculat amb la baixada de l'activitat per la COVID-19, però va estimar improcedent l'acomiadament, ja que no va interpretar que la norma del Govern concreti en aquest sentit.