El president dels Estats Units, Joe Biden, planeja reconèixer demà el genocidi armeni, ocorregut el 1915 a la península d'Anatòlia quan encara existia l'Imperi Otomà, van informar ahir diversos mitjans nord-americans. Molts presidents dels Estats Units havien fet la mateixa promesa de reconèixer les matances durant les seves respectives campanyes electorals, però mai abans cap ho havia fet.

Aquest cop sembla diferent, perquè el 2019, en un moment de tensió entre Washington i Ankara, tant el Senat com la Cambra de Representants dels EUA van aprovar una resolució reconeixent el genocidi, quelcom que va indignar Turquia i el seu president, Recep Tayyip Erdogan. Segons Turquia -país que va ser fundat el 1923 sota les cendres de l'Imperi otomà-, el que va passar a Anatòlia el 1915 no pot ser considerat un genocidi, sinó que van ser matances en totes direccions en el context de la primera guerra mundial, en la qual tant armenis com grecs i turcs -tots ciutadans otomans- van morir.

No obstant això, el consens entre experts internacionals és que sí que hi va haver un genocidi contra els armenis, que van ser, diuen els historiadors, perseguits especialment pel seu origen ètnic. S'estima que abans de 1915, a la península d'Anatòlia, vivien prop d'un milió d'armenis, que eren ciutadans de l'Imperi Otomà. La immensa majoria van ser expulsats als deserts de sud de la regió, a les actuals Iraq i Síria. Centenars de milers van morir i ara tan sols queden prop de 60.000 armenis a Turquia, la gran majoria a Istanbul.

«Els Estats Units han de respectar la llei internacional. Declaracions que no tenen cap obligació legal no generen cap benefici. Només fan malbé les relacions. Si ho volen fer, la decisió és seva», va assenyalar ahir a la televisió Habertürk el ministre d'Afers Estrangers turc, Mevlut Cavusoglu.