Tornar significa morir. Tornar a Síria és una sentència de mort per als refugiats. Establerts a Europa, on fa anys van trobar un lloc segur per a començar de nou, alguns es veuen forçats a abandonar les seves vides. Dinamarca s'ha convertit en el primer país europeu que vol expulsar els refugiats sirians del seu territori. El Govern danès, liderat per una socialdemòcrata, al·lega que Damasc i els seus voltants ja són un «lloc segur» al qual tornar. Sota aquest argument, el Govern danès ha retirat el permís de residència a unes 94 persones refugiades al país. Altres 500 estan sota escrutini.
«Prefereixo morir a Dinamarca que tornar a Síria», confessa Simaf, refugiada kurda de 14 anys, en un danès perfecte. «No tinc motius per tornar a Síria», diu en un vídeo compartit per activistes. Simaf és una del gairebé centenar de persones que estan patint la retirada de la «protecció temporal» que li havia permès refugiar-se a Dinamarca fa gairebé sis anys. La guerra civil que va esclatar fa una dècada al seu país el va obligar a abandonar Síria juntament amb part de la seva família.
Tornar a Síria implica de tot menys seguretat. Són molts els retornats que denuncien tortures o detencions arbitràries a la seva arribada. Acusades de deslleialtat, les persones que han fugit del país o s'han pronunciat contra el Govern estarien en greu risc si tornessin a posar un peu al país que les va expulsar. A més, l'asfixiant crisi econòmica i la catàstrofe humanitària que també es viu a Damasc entelen unes condicions de vida ja lamentables.
«Som éssers humans?»
«Creiem que actualment no hi ha condicions a cap lloc de Síria per a un retorn segur», va afirmar l'organització humanitària Human Rights Watch (HRW). «Qualsevol retorn ha de ser voluntari, segur i digne, com han declarat clarament la Unió Europea i l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR)», va afegir. L'extensa majoria de refugiats es neguen a tornar a un país devastat pel conflicte.
La seva negativa pot forçar-los a ingressar a instal·lacions de deportació o «centres de sortida». Allà les condicions són tan deplorables que molts imploren ser retornats a la Síria en guerra. Molts altres intentaran fugir a països europeus buscant asil. «El Govern ens considera éssers humans?», es pregunta Aya Abu Daher, refugiada siriana de 19 anys a Dinamarca. «Perquè en escoltar el que diuen, ja no em sento humana», lamentava aquesta recentment graduada estudiant de secundària en una entrevista al canal danès TV2 News.
Odissea sense fi
Activistes i associacions humanitàries han organitzat una campanya per revocar la decisió del Govern danès. «Dinamarca no hauria de forçar a ningú a tornar a Síria en aquest moment», va criticar el comissari de Gestió de Crisi de la UE, Janez Lenarcic. Per part seva, des d'ACNUR s'ha criticat la mesura que porta dos anys preparant-se. La recent millora de la seguretat a certes parts de Síria no és «substancial o suficientment estable per justificar la fi de la protecció internacional a qualsevol grup de refugiats», va denunciar en un comunicat el passat estiu.
D'altra banda, HRW ha recriminat a Dinamarca l'ús perniciós que ha fet dels informes presentats per experts sobre el retorn a Síria. El Servei d'Immigració de Dinamarca va citar una dotzena d'experts, vuit dels quals han denunciat no reconèixer els seus «punts de vista en les conclusions o polítiques posteriors del govern». Encara que actualment hi ha més de 30.000 refugiats sirians a territori danès, aquesta mesura anti-immigració no és una novetat.
La mesura busca l'objectiu d'assolir la xifra de «zero sol·licitants d'asil». La coalició socialdemòcrata liderada per Mette Frederiksen va arribar al poder al 2019 presentant-se com «d'esquerres en l'econòmic i d'ultradreta en immigració». Aquesta nova retòrica xenòfoba des de les institucions llança un missatge no només als que vénen, sinó als que ja pensaven quedar-se. La seva odissea no va acabar en posar un peu en un port segur. El viatge de retorn pot ser molt pitjor.
