Dos periodistes espanyols moren en un atac a Burkina Faso

La situació d'inseguretat, que afecta igualment el nord del país i que en els últims mesos s'ha estès cap a la frontera amb Costa d'Ivori, al sud, s'ha deteriorat dràsticament des de l'arribada al poder de Roch Marc Christian Kaboré al desembre de 2015 després del cop d'estat de l'any anterior contra Blaise Compaoré.

Així, el país no s'havia vist afectat fins llavors per les accions de grups jihadistes que sí operen a altres països del Sahel, especialment a Mali, quelcom que ha estat atribuït en els últims anys a un pacte de no agressió entre Compaoré i aquests terroristes.

No obstant això, Burkina Faso ha estat escenari de centenars d'atacs des de llavors, inclòs l'executat el gener del 2016 contra una cafeteria i un hotel de la capital, Ouagadougou, tot just uns dies després de la presa de possessió de Kaboré, que l'any passat va aconseguir la reelecció en una votació marcada per la inseguretat.

L'agreujament de la inseguretat ha portat les autoritats a aprovar una llei per al reclutament de «voluntaris» per donar suport als esforços de l'Exèrcit i la policia, que se sumen a uns grups d'autodefensa coneguts com Ka Oglweogo, dedicats especialment a garantir la estabilitat a zones rurals.

No obstant això, aquesta iniciativa de Kaboré ha tingut repercussions negatives en el conflicte, atès que els abusos suposadament comesos per l'Exèrcit i aquests grups d'autodefensa en les seves operacions de seguretat han augmentat les tensions intercomunitàries i han permès als jihadistes reclutar nous combatents.

A l'epicentre d'aquestes tensions es troba la comunitat fulani a causa de les acusacions per part d'altres comunitats i les autoritats contra ells per formar part de grups terroristes, el que ha provocat atacs i venjances contra ells, alimentant un cicle de represàlies.

Exemple d'aquesta situació va ser la matança de prop de 50 membres de la comunitat fulani a mans d'una milícia pro-governamental en resposta a un atemptat jihadista el 2019. El Govern està investigant les denúncies sobre la mort de civils a mans de l'Exèrcit.

El periodisme espanyol torna a estar de dol després de la mort de David Beriain i Roberto Fraile en un atac d'un grup armat a Burkina Faso. La ministra d'Afers Estrangers, Arancha González Laya, va confirmar ahir les seves morts després d'unes hores de desconcert en què es pensava que havien estat segrestats.

Beriain, periodista d'Artajona (Navarra), i Fraile, càmera de televisió nascut a Barakaldo però resident a Salamanca, es trobaven al costat d'un grup d'unes 40 persones en una zona «molt perillosa» de sud-est de país, en una reserva natural que es troba entre Burkina Faso i Benín en què operen «bandits», «furtius» i «grups jihadistes», va explicar González Laya. Es va perdre el contacte amb ells a primera hora de la tarda de dilluns. Entre les víctimes hi ha un altre estranger, un irlandès treballador d'una ONG ecologista, que també hauria mort, segons The Irish Times.

El grup atacat es trobava treballant en un documental sobre l'operatiu que està posant en marxa el país africà per protegir els seus recursos naturals contra la caça furtiva. En els parcs de la zona, que comprèn també territori de Benín i Níger, habiten espècies protegides com elefants, hipopòtams, lleons o lleopards.

Espanya va estar «en contacte permanent», a través de l'Ambaixada a Mali, amb les autoritats de Burkina Faso per conèixer l'«abast i les conseqüències de l'atac» i la identitat dels cadàvers trobats al lloc dels fets, va afegir Laya, abans d'expressar el «màxim respecte a les famílies» en nom del Govern.

Encara queden per aclarir molts detalls sobre els fets, però l'executiu del país africà va atribuir l'autoria de l'atac a «terroristes», va informar Efe. El ministre de Comunicació i portaveu de l'executiu, Ousséni Tamboura, va explicar que l'incident va tenir lloc cap a les 9 del matí quan individus armats van obrir foc contra un «comboi mixt» format per efectius de les Forces de Defensa i Seguretat de Burkina Faso i guardes forestals, a més de tres ciutadans estrangers, a la carretera que uneix les localitats de Fada N'Gourma i Pama, al sud-est.

L'atac va tenir lloc a l'altura del parc natural de Pama, on el grup es va trobar «amb una posició ocupada per terroristes», va afegir el portaveu. Mitjans locals, per la seva banda, van assegurar que els atacants van parar una emboscada al comboi en què anaven encastats els periodistes espanyols. Una font dels serveis de seguretat del país va assegurar a que els terroristes es van emportar armes i material, dues camionetes i un dron.

L'est i el nord de Burkina Faso han patit un augment de la inseguretat durant els últims anys, especialment a causa del repunt dels atacs per part de grups gihadistes, entre ells la branca d'Al-Qaeda al Sahel, el Grup per al Suport de l'Islam i els Musulmans (JNIM), i l'Estat Islàmic al Gran Sàhara (ISGS), que han provocat a més un increment dels enfrontaments intercomunitaris.

Allau de reaccions

La notícia de la mort de Beriain i Fraile va provocar una allau de reaccions tant en la professió com des del món de la política. «David Beriain i Roberto Fraile han estat assassinats quan preparaven un dels seus grans reportatges sobre preservació de la natura. Malgrat la nostra tristesa, el nostre orgull pel seu compromís amb les realitats més difícils oblidades», va destacar Reporters Sense Fronteres al seu compte de Twitter. El president de la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya, Nemesio Rodríguez, va assenyalar que el periodisme d'investigació que practicaven les víctimes «és un element fonamental per esbrinar i difondre els fets que es volen amagar». Javier Couso, germà del càmera de televisió assassinat a l'Iraq José Couso, va enviar una «gran abraçada» a les famílies i va assegurar que és «un dia negre que porta amargs records». El president del Govern, Pedro Sánchez, va expressar el seu «reconeixement als que, com ells, realitzen diàriament un periodisme valent i essencial des de les zones de conflicte».