Durant 20 anys, la Secretaria d'Estat del Vaticà, dirigida pel número tres de la institució, el cardenal Angelo Becciu, va ser accionista de les indústries farmacèutiques Sandoz i Roche, que produïen les pastilles anticonceptives conegudes com la píndola de l'endemà. Així ho va revelar al programa Report de la cadena tres de la Rai (la radiotelevisió pública italiana) l'alt executiu Libero Milone, nomenat el 2015 pel papa Francesc com a «revisor independent».

Segons va revelar Milone, el Vaticà va invertir almenys 20 milions d'euros que va acabar retirant el 2016 en assumir que havien comès un immens «error» durant dues dècades. «No tindràs límits per actuar», li va dir Francesc a Milone després de nomenar-lo en parlar-li sobre els objectius del seu càrrec. Pel cap d'aquest exdirectiu de Deloite Itàlia va haver de passar aquella frase del Quixot, «amb l'Església hem topat, amic Sancho». L'ombra del ja conegut Vaticà paral·lel, la trama econòmica financera que manejava el cardenal Becciu, cessat per Bergoglio fa un any per a la sorpresa de molts catòlics. Els motius per apartar-lo van emergir estirant dels fils de l'opacitat vaticana. A més de la inversió farmacèutica destapada ara, havia perdut 300 milions d'euros en la compravenda de l'edifici Harrod's de Londres, segons va reflectir el fiscal investigador.

Les incursions financeres ocultes del Vaticà han estat nombroses al llarg de la història. No és res nou, ve de quan els papes van perdre els Estats Pontificis (1870) i, desapareixent l'economia real (fàbriques, molins, etc.), el Vaticà va entrar al món de les finances perquè els ingressos produissin beneficis. Atès que hi havia pocs capellans, bisbes i cardenals que entenguessin el món de les finances, els Papes van confiar els seus ingressos, generalment donatius i lloguers, a financers externs, més que encantats pels diners en metàl·lic que els arribaven.

Tots, o gairebé tots van acabar malament, com Michele Sindona, suïcida o suïcidat a la presó, i Roberto Calvi, suïcida o suïcidat en un pont de Londres. A causa de la mediació d'experts externs, el Vaticà va ser gairebé sense saber-ho -algú havia de saber-ho- accionista d'indústries contràries al seu Evangeli, com la bèl·lica Lokheed i els estudis cinematogràfics de Paramount. O quan als anys 60, mentre Pau VI publicava l'encíclica Humanae Vitae, que va prohibir els anticonceptius, resultava accionista de la llavors farmacèutica Seronno, que produïa els primers anticonceptius orals, com les famoses -a Itàlia- pastilles Luteolas.

Milone va afirmar al programa Report que «l'Apsa -actualment una mena de banc central Vaticà-havia invertit en algunes empreses farmacèutiques que nosaltres consideràvem com a inversions de risc, perquè no es corresponien a la doctrina social de l'Església». De fet l'Acadèmia per a la Vida el Vaticà considera que es tracta d'una «pastilla avortiva», davant de la qual«els metges han de presentar objecció de consciència». L'Apsa d'aquells anys depenia d'un cardenal vinculat a un altre, Tarcisio Bertone, secretari d'Estat, que va posar difícils les coses a Benet XVI.