L'augment dels nivells de vacunació i el retorn a una normalitat que es va abandonar fa més d'un any comença a ser una realitat als Estats Units. La sensació que la pandèmia està quedant enrere és un fet. Durant les últimes setmanes, poques són les notícies relacionades amb la covid als diaris, havent-hi fins i tot dies en què no n'hi ha cap. Ara del que es parla és de la recuperació econòmica i la reobertura del país.
Diàriament es publiquen noves dades econòmiques prometedores. Les xifres de creixement previstes per als Estats Units són bones, 6,5% el 2021. Només en el mes de març, el mercat laboral americà va incorporar gairebé un milió de treballadors. Es preveu que la desocupació se situï al voltant del 5% a finals del 2021.
Al cor d'aquest entusiasme es troba la reeixida campanya de vacunació i els ambiciosos plans de rescat de Biden. Poques setmanes després d'haver aprovat el seu primer pla d'estímul econòmic, per un import de 2 bilions de dòlars que garanteix ajudes directes immediates a un terç de la població, el demòcrata va presentar, a finals de març, un nou projecte estrella, l'American Jobs Plan.
En aquest segon esforç, Biden proposa invertir 2,3 bilions de dòlars més per assegurar la recuperació econòmica i fer front als nous reptes mundials representats per la Xina i el canvi climàtic. El programa, que es finançarà bàsicament amb un augment de l'impost de societats del 21 al 28% i una modificació de les bonificacions d'impostos que reben les empreses a nivell federal, encara ha de ser validat pel Congrés.
El pla de Biden suposa el més ambiciós projecte de reconstrucció dut a terme des del famós New Deal de Roosevelt per treure el país de la Gran Depressió. I representa un esforç econòmic inigualable des de la Segona Guerra Mundial. Entre l'administració Trump i la Biden es gastaran un total de 8 bilions de dòlars per treure el país de la crisi, xifra que molt probablement augmenti en els propers mesos. El PIB dels EUA és de 20 bilions.
Però més enllà de les astronòmiques xifres, Biden pretén establir les bases d'uns nous Estats Units en els quals es conjugui creixement econòmic, justícia climàtica i igualtat social. Durant els seus primers 100 dies al despatx oval, el nou president està mostrant molta més ambició per transformar el país que cap dels seus antecessors. La pandèmia s'ha convertit en una oportunitat.
La comparació amb Europa és descoratjadora. No només la mobilització de fons és molt inferior, 750.000 milions d'euros per a un PIB de 15 bilions, sinó que a més els mecanismes europeus no tenen la suficient agilitat per garantir una ràpida recuperació. No és estrany que aquesta encara no hagi arribat. La necessitat d'una transformació dels mecanismes de funcionament de la Unió esdevé una necessitat imperativa perquè en l'escenari mundial el pes d'Europa és cada vegada més petit.
L'aposta de Biden no està exempta de riscos. Alguns creuen que l'excés d'endeutament llastarà l'economia, altres que l'augment de l'impost de societats restarà competitivitat a les empreses americanes en un moment clau d'enfrontament amb la Xina i, finalment, la por a la inflació s'eleva a l'horitzó. Però tot i els riscos, els beneficis que tan descomunal mobilització de fons tindrà en el creixement global semblen evidents.
