Desenes de persones, la gran majoria civils, han perdut la vida en els últims dies a conseqüència d'enfrontaments armats entre el Tadjikistan i Kirguizistan, dues repúbliques exsoviètiques d'Àsia Central. Malgrat que tots dos països van acordar dijous un alto el foc, el Govern de Bishkek va acusar l'Exèrcit tadjik de violar la treva i bombardejar habitatges civils situats a l'altre costat de la demarcació comuna. Els xocs es van originar per una disputa sobre la propietat d'una reserva d'aigua i una estació de bombeig, en una volàtil regió agrícola on les fronteres estan en disputa des de la desintegració de l'URSS.

«A les 12.45 hores de l'1 de maig, la situació a la frontera tadjik-kirguisa és tensa; a la localitat d'Arka, militars tadjiks van obrir foc contra els habitatges dels ciutadans del Kirguizistan», va acusar un comunicat del servei kirguís de fronteres, immediatament desmentit per l'Executiu de Duixanbe: «Tadjikistan no va bombardejar els llogarets de districte del territori de Leitken». Segons el bàndol kirguís, a diferència de dies anteriors, en aquesta ocasió no hi va haver morts, ja que les autoritats locals havien evacuat de la zona, durant els dies previs, a prop de 30.000 ciutadans.

Les autoritats del Kirguizistan van admetre que els combats han costat la vida a una trentena de persones, la immensa majoria d'elles civils. Per la seva banda, Tadjikistan va informar d'un total de vuit morts, quatre d'ells guardes fronterers. La disputa va començar dimecres, quan habitants d'un costat i d'un altre de la frontera van començar a llançar-se pedres. Els guardes fronterers es van unir a la baralla, que va acabar degenerant en combats a gran escala en els que va arribar a participar un helicòpter de combat tadjik, segons va denunciar Bishkek. Immediatament, Sadyr Japárov i Emomalí Rahmon, els caps d'Estat de tots dos països, van mantenir converses telefòniques per intentar posar fre a l'escalada bèl·lica.

Crida a la calma

Tot i la treva pactada, la possibilitat que la tensió vagi a més és molt elevada. Nombrosos vídeos filmats a Tadjikistan mostraven a les xarxes socials a voluntaris locals sent reclutats i despatxats a la zona de guerra. No obstant això, a Bishkek, el president Japárov va fer una crida a la calma. «Faig una crida a tots els habitants del Kirguizistan a no caure en provocacions», va demanar. Des de Moscou, el Govern rus va expressar la seva «gran preocupació» i la seva disposició a mediar en el conflicte amb el president Vladímir Putin com a mediador.

Kirguizistan i Tadjikistan tenen una frontera comuna de gairebé un miler de quilòmetres, dels quals tan sols han estat acordats uns 600. Els xocs han estat freqüents des de la independència dels dos estats el 1991, encara que mai amb una gravetat semblant. La fèrtil vall de Ferganà, que comparteixen amb Uzbekistan, ha estat escenari d'enfrontaments, molts d'ells per l'accés a l'aigua.