Després de la pitjor tragèdia en temps de pau, Israel intenta tornar-se a aixecar. Mentre la comunitat ultra ortodoxa enterra els seus morts abans del shabat, als despatxos es busca un culpable.

L'allau humana que va provocar la mort de 45 persones a la festivitat jueva del Lag Baomer pot tenir implicacions polítiques en un país ancorat en el desgovern per la perpetuació de Benyamin Netanyahu al poder. Comencen a revelar-se les pressions polítiques que van forçar un esdeveniment amb deu vegades més de l'assistència permesa.

Encara queden víctimes sense nom. Ahir només s'havien identificat 32 dels morts, on també es va confirmar la presència d'entre quatre i sis estatunidencs, dos canadencs i un argentí. La comunitat ultra ortodoxa es va unir per a acompanyar als fidels que han hagut de ser enterrats lluny de casa. El trauma patit a la muntanya Merón de Galilea tardarà en curar-se. Però la catàstrofe ja era una tragèdia anunciada. Al 2013, el cap de la policia regional aleshores, Roni Atia, va advertir de la possibilitat d'una estampida letal ja que només podia albergar a 10.000 persones. Divendres n'hi havia 100.000.

Israel s'enfronta a un examen de consciència sobre les relacions entre els grups seculars i els religiosos que, en aquest cas, representen el 12% de la població. La negligència, la responsabilitat i la culpa xoquen amb la resistència a l'autoritat estatal. Durant la pandèmia, els jaredís han protagonitzat enfrontaments violents amb la policia per no respectar les mesures de seguretat i han concentrat més d'un terç dels contagis. En els últims mesos, els jueus seculars han expressat la seva ira pel menyspreu a les regulacions d'aquest grup intransigent. Malgrat les divisions que els separen, la tragèdia ha unit el país en la commoció. «En aquests moments la nostra gent s'uneix», va reconèixer Netanyahu.