En un partit que es va construir sota l'ombra d'un hiperlideratge, trobar un recanvi que doni la talla no resulta senzill. En aquest compromís està Podem, que dimarts va veure com el seu fundador i secretari general, Pablo Iglesias, posava punt i final a la seva etapa política. Només deu minuts de discurs li van servir per anunciar la seva marxa i acomiadar-se després de 7 anys a les institucions. Ara, la cúpula del partit morat necessitarà una mica més de temps per reorganitzar els lideratges, posar en marxa la successió a la secretaria general i decidir si aposten per una bicefàlia -Yolanda Díaz als comandaments de la confluència de Unides Podem i un altre perfil (si és possible una altra dona) al capdavant del partit- o deixen tot el poder en mans de la vicepresidenta tercera i ministra de Treball.

Amb l'escrutini bastant avançat, Iglesias va reunir dimarts l'executiva del seu partit. Ja havia pres la decisió d'abandonar la política, tant de partit com institucional. Una cosa que no va agafar del tot per sorpresa dins el partit. «No he contribuït a sumar», va explicar en el seu últim discurs com a secretari general del partit. Des que el ja exlíder va baixar del faristol, Podem es va sumir en el silenci.

Només 12 hores després, al migdia d'ahir, la direcció del partit morat es va tornar a reunir. Assimilada la sortida d'Iglesias tocava tornar a avaluar la situació i començar a traçar un pla de cara als propers mesos. Encara no hi ha un rumb fix i l'únic que semblen tenir clar és que s'haurà de convocar la quarta Assemblea Ciutadana Estatal per renovar la secretaria general. Fins que arribi aquest moment, tot apunta que serà una gestora formada per la cúpula del partit qui prengui les decisions.

La principal incògnita és qui liderarà Podem. El mateix Iglesias, en abandonar la vicepresidència a mitjans de març, ja va assenyalar Díaz com la seva successora al capdavant del sector morat al Govern i com la futura candidata d'Unides Podem. No obstant això, no va dir res de la secretaria general del partit morat, la que pensava ocupar uns anys més. El canvi de plans obre el procés de recerca d'una nova secretària general. En femení. O, almenys, així ho vol Iglesias.

L'executiva de la formació sembla que no té clar encara si el relleu de l'exvicepresident, que haurà d'aprovar la militància, passa per Irene Montero, Ione Belarra o Noelia Vera -les dues primeres són ministres i la segona una dirigent d'alt nivell de la formació- donant lloc a una bicefàlia o cedir tot el poder a Díaz. El problema està en el fet que la vicepresidenta tercera no és militant de Podem i, per tant, no podria presentar-se. Així i tot, els morats sempre tenen la clau de la consulta a la militància per esquivar aquests obstacles.

En els comuns hi ha pocs dubtes sobre que Díaz ha de ser ara qui porti la batuta, informa Daniel. G. Sastre. Més que com a secretària general de Podem, veuen la ministra com a líder de l'espai que aglutina aquest partit i les diferents confluències. Un sentiment que comparteixen a la resta de l'espai morat.

Classes i televisió

Encara que la idea d'Iglesias era aguantar una mica més, els resultats del 4-M han accelerat la seva decisió. «Després ja ho he dit, impartiré classes de política i reprendré el que feia abans d'estar a Podem amb La Tuerka i altres programes», deia quan encara veia lluny la seva sortida.

A més, segons la llei de pressupostos generals de l'Estat de 1981, en el seu article 10, número 5, norma primera, els membres del Govern que cessin en les seves funcions «tindran dret a percebre, a partir del mes següent en què es produeixi el cessament, i durant un termini igual al qual hagin ocupat el càrrec, sense que puguin percebre més de vint mensualitats, una pensió indemnitzatòria mensual igual a la dotzena part del vuitanta per cent del total de retribucions assignades». Així, tenint en compte que el sou d'un vicepresident del Govern és de 79.746,24 euros, Iglesias té dret a cobrar ara 5.316,42 euros al mes durant un any i dos mesos.