Ciutadans continua perdent efectius. Després del triple fracàs electoral -Galícia, País Basc i Catalunya- i una «operació Múrcia» que va sortir malament, l'efecte dòmino de baixes -algunes d'elles incorporant-se al PP-, lluny de frenar-se, es reactiva després de desaparèixer de la Comunitat de Madrid, el govern de la qual van compartir amb els populars abans que Isabel Díaz Ayuso anticipés les eleccions.

L'aclaparadora victòria del PP i el pas de 26 a 0 escons de Cs ha desencadenat noves desercions. La que va ser consellera de Cultura de l'autonomia madrilenya, Marta Rivera de la Cruz, va trencar el carnet de Cs i quatre diputats de la Comunitat Valenciana van sol·licitar la seva baixa i van comunicar la seva sortida del grup parlamentari, malgrat que Cs exigeix les seves actes i condemna el «transfuguisme». Jesús Salmerón, Cristina Gavarda, Susi Sanchis (qui va substituir Toni Cantó després de renunciar aquest a mitjans de març per provar sort amb Ayuso) i José Antonio Martínez van marxar llançant dards a la líder Inés Arrimadas, a qui acusen d'abandonar els principis liberals i d'evitar l'autocrítica fracàs rere fracàs.

L'onada de desercions ha arribat també a les Balears. La direcció estatal ha obert expedient a tres diputats autonòmics per presentar davant la cambra un escrit sol·licitant la substitució com a portaveu del grup de la líder del partit, Patricia Guasp.

El futur polític dels fugits

Rivera de la Cruz podria tenir una cartera reservada al govern d'Ayuso. Durant la contesa electoral, la guanyadora dels comicis del 4-M es va mostrar disposada a comptar amb ella, de qui va destacar la seva «col·laboració» més enllà del seu color polític. Rivera de la Cruz, fins i tot, va participar en un acte de campanya amb Ayuso, a qui va agrair la seva «generositat» i, en canvi, no es va deixar veure en els mítings de Cs.

Els populars porten mesos maniobrant per absorbir Cs i nodrir-se dels seus dirigents territorials, més encara després del fitxatge del gironí Fran Hervías, amb una agenda plena de contactes per la seva etapa com a secretari d'Organització taronja.

Cs ha perdut uns 500.000 vots a Madrid respecte el 2019 i, en arribar només a un 3,57% i no assolir el mínim del 5%, s'ha quedat fora del parlament. Però Arrimadas, lluny d'assumir responsabilitats, es blinda i descarta qualsevol dimissió. La tensió creix i diverses veus del sector crític demanen una «reflexió» interna, alguns fins i tot el cessament de la líder, i un congrés extraordinari que no entra en els plans d'Arrimadas. Sí que es preveu una convenció política al juliol en finalitzar una gira per les comunitats autònomes per frenar la sagnia de càrrecs al PP i constatar quin és el pes territorial de les sigles.

Mentre la direcció manté el silenci sobre les baixes, el que va ser president del partit durant 13 anys, Albert Rivera, es va pronunciar sobre el partit sense comentar les decisions d'Arrimadas «per respecte». «Als que estan dins de Cs, sort i encert, i als que estan fora, tot el meu afecte, perquè jo no distingeixo entre bons i dolents ciutadans», va asseverar.