«Chemsex», les perilloses festes sexuals que han augmentat durant la pandèmia

El "chemsex" és l'ús de drogues psicoactives en un entorn sexual, un anglicisme que segons la RAE és possible adaptar a l'espanyol com "sexdopaje", o sigui, la utilització de diferents tipus de substàncies per facilitar o potenciar les relacions sexuals amb l'objectiu final de desinhibir a la persona.

El perfil dels usuaris que acudeixen a una "chemsex" sol correspondre a persones joves, al voltant dels 35 anys, universitaris fins en un 69% de les ocasions i amb uns ingressos mensuals que superen els mil euros, segons un estudi realitzat per 22 hospitals de la Comunitat de Madrid.

Tot i que no hi ha dades oficials de com la pandèmia ha pogut influir en la realització d'aquesta mena de pràctiques de risc, la psicòloga i sexòloga Alba Alonso ha assegurat a EFE que aquesta crisi sanitària no tan sols ha modificat els patrons de consum, sinó que a més els ha disparat.

Alonso, que treballa amb l'ONG Imagina Más, una organització que defensa la igualtat, la salut sexual i la diversitat, assegura que "el patró de consum d'aquestes festes ha canviat".

Abans de la pandèmia aquestes pràctiques "se centraven en els caps de setmana però ara molts usuaris ens expliquen que tenen aquest consum també entre setmana", un canvi de model causat pels mesos de confinament.

El 2020 l'organització va atendre 515 sessions a causa d'aquestes pràctiques i, tot i que el 2021 encara no han recopilat dades, diuen que aquestes xifres estan augmentant de manera alarmant.

Aquest tipus de reunions en els quals es barregen sexe i drogues es van continuar realitzant fins i tot en els tres primers mesos del confinament, segons explica a EFE Jesús Troya, metge especialista en malalties infeccioses de l'Hospital Infanta Leonor de Madrid.

Fins i tot "durant els primers mesos de pandèmia hi havia gent que t'enviava un correu electrònic per preguntar per la possibilitat de venir a l'hospital perquè tenia diverses malalties de transmissió sexual".

Sífilis, gonorrea i VIH

Troya defensa que estem davant un "problema de salut pública", ja que "probablement els sanitaris no han sabut donar la resposta adequada, ni establir les necessitats i les prioritats necessàries per a afrontar-ho".

"Això és un problema prou greu i important perquè hi hagi un suport institucional de primera mà, com es va fer anys enrere amb el programa de la toxicomania per l'addicció a la cocaïna o l'heroïna. Aquí hi ha una pràctica que pot veure's com un divertiment social però que en moltes ocasions es converteix en un problema sanitari", afirma.

Molts dels casos que diagnostica Troya han estat lligats a festes "chemsex", i la majoria de les vegades els pacients que acudeixen a la seva consulta donen positiu en sífilis, gonorrea, clamídia, hepatitis i VIH, ja que el 90% d'aquestes pràctiques es fan sense preservatiu.

Assegura a més que el "chemsex" acostuma a generar una dependència molt perillosa ja que en moltes ocasions els pacients acaben totalment desestructurats, perden el treball, acaben amb problemes familiars, al carrer i fins i tot "en algunes ocasions intenten suïcidar-se".

Consumidor "chemsex"

El valencià Joan C.M. respon al patró de consumidor "chemsex": té 35 anys i té un treball estable. Mentre atén a EFE per explicar en què consisteixen aquestes pràctiques, damunt de la taula hi ha tot tipus de drogues: poper, mefedrona i alfa, una droga química sintètica de color blanc que augmenta la freqüència cardíaca i la tensió arterial.

Tapat amb caputxa negra i usant mascareta, a l'habitació hi ha una llum tènue, una cortina per la qual entra algun raig de sol i molt de fum. Amb una pipa de cristall fuma l'alfa, tot i que explica que també es pot prendre via oral, esnifada o injectada, una cosa especialment perillosa.

"Ara hi ha sessions d'"eslam", de gent que es punxa per vena", una pràctica que "vaig conèixer a Madrid, però crec que ja ha arribat a tota Espanya encara que jo no la practico, em fa por", diu a EFE.

De fet, la manera de realitzar aquestes "chemsex" ha evolucionat i els experts asseguren que l'"eslam" cada vegada està més present en aquestes perilloses festes, una combinació d'alt risc difícil de controlar.

"Un sol assistent pot arribar a transmetre fins a quinze persones l'hepatitis C si es comparteixen xeringues", assegura TroYa, qui a més afegeix que "és important" que les persones que decideixin participar en aquesta mena de reunions es facin revisions mèdiques regulars, "especialment en hepatitis C i VIH".

"Chemsex" i aplicacions

Pel que fa a l'organització d'aquestes "chemsex", Joan C.M. assegura que han proliferat aplicacions específiques per a mantenir aquest tipus de trobades i que, per tant, es faciliten moltíssim. Ell acostuma a quedar amb el mateix noi, consumeixen i més tard obren una "app" perquè acudeixi més gent. Assegura que ha arribat a estar fins a 72 hores sense dormir amb 17 persones en una casa privada a Madrid.

La realització d'aquestes "chemsex" ja no es limita a ambients marginals: ara, la disponibilitat d'aplicacions a l'abast de tots i la facilitat del "aquí i ara" permeten participar en aquesta mena de reunions en molt poc temps.

Segons els experts, des de 2003 l'ús de drogues en l'àmbit sexual ha augmentat considerablement però és el 2016 quan aquesta pràctica s'ha socialitzat de forma més massiva a causa del fàcil accés a les aplicacions.

"Abans estàvem acostumats a sentir parlar de sales obscures o saunes", ambients més o menys sòrdids, però ara el desenvolupament tecnològic ha permès "socialitzar-les, és a dir, jo realitzo a la meva casa una reunió i tan sols fa falta una aplicació en la qual faig una convocatòria perquè diverses persones vinguin", explica Troya.

Per aquest motiu, ressalta que la combinació de sexe, drogues i xarxes socials fa necessari que se li presti una especial atenció al que considera un greu problema de salut pública que pot estar "passant per sota dels radars oficials".