La bandera espanyola va deixar d’onejar ahir a Kabul en un acte d’homenatge celebrat per l’OTAN a les tropes espanyoles, que finalitzen així, després de 19 anys, la missió més llarga amb el replegament dels seus últims 24 militars, que van ser rebuts pel Rei a la seva arribada.
En l’acte d’arriada de la bandera, celebrat a l’aeroport Hamid Karzai, va participar el comandant de l’Exèrcit nord-americà i de la coalició internacional a l’Afganistan, general Austin Scott Miller, així com el vicealmirall cap de l’Estat Major del Comandament d’Operacions espanyol, Ignacio del Puente Mora-Figueroa, i el general del Comandament Conjunt d’Operacions Especials, Àngel Ramón Herrezuelo.
Amb l’acte es va donar per finalitzada la missió més llarga de l’Exèrcit espanyol, 19 anys en què, segons va expressar Defensa al seu compte de Twitter, «s’ha treballat per la pau i la seguretat de tots». Els últims 24 militars destinats a l’Afganistan, acompanyats per dos intèrprets locals, es van embarcar després en un avió rumb a Espanya i van ser rebuts pel rei Felip VI a la base aèria de Torrejón de Ardoz en un acte que va tancar una missió en la qual han participat al voltant de 27.000 efectius espanyols i han mort un centenar d’ells.
Des de l’11-S
El germen de la missió es remunta als atemptats de l’11 de setembre de 2001, després dels quals els Estats Units van posar en marxa l’operació Llibertat Duradora a l’Afganistan per lluitar contra Al-Qaeda i els talibans, a la qual es va afegir la Força Internacional d’Assistència a la Seguretat (ISAF) aprovada per l’ONU.
La participació d’Espanya es va aprovar al Consell de Ministres del 27 de desembre de 2001, amb un màxim de 485 militars i per un període de tres mesos, però es va anar prorrogant fins a l’actualitat.
Al gener de 2002 van arribar els primers 350 espanyols a Kabul, a l’agost de 2003 l’OTAN va assumir el comandament de la ISAF i dos anys després Espanya es va fer càrrec de la base de la localitat d’Herat, que està situada a l’oest del país.
