Aquest dissabte al matí el robot Zhurong ha acabat una odissea de set mesos de viatge espacial, tres mesos d’òrbita i «nou minuts de terror». La Xina s’ha convertit en el segon país en arribar a Mart quan ha trepitjat el terra de l’hemisferi nord conegut com a Utopia Planitia, que havia estat escollit com el menys hostil.  

La cadena pública CCTV ha anunciat l’èxit i ha començat un especial anomenat ‘Hola, Mart’. «Vau ser prou valents per al repte, vau perseguir l’excel·lència i vau col·locar el nostre país al capdavant de l’exploració espacial. El vostre èxit quedarà gravat per sempre en la memòria de la pàtria i de la gent», ha afirmat el president, Xi Jinping.  

El robot Zhurong, en memòria del déu del foc, anava incorporat a la sonda Tianwen, homenatge al mil·lenari poema ‘Preguntes al Cel’, que es va enlairar el 23 de juliol des de l’illa tropical de Hainan amb el coet Llarga Marxa.

Els ‘9 minuts de terror’

Dels més de 400 milions de quilòmetres recorreguts, els més complicats són els últims 125, que separen l’entrada en l’atmosfera de l'aterrament. La NASA ha encunyat l’expressió ‘nou minuts de terror’ per referir-se al temps durant el qual la sonda descendeix sense cap control des de la base terrestre, perquè els senyals de ràdio necessiten 20 minuts per cobrir la distància. La maniobra exigeix una meticulosa planificació prèvia i molta sort per aterrar delicadament sobre la superfície sense danys.

El robot, protegit per un escut tèrmic, ha descendit a una velocitat de 4,8 quilòmetres per segon, ha obert un gran paracaigudes per alentir la caiguda, ha utilitzat coets per frenar i, ja en l’última fase, ha recorregut a un sistema guiat per làser per identificar una zona sense roques ni altres obstacles del terreny. Zhurong, alimentat amb energia solar, ha posat les seves sis rodes i 240 quilos a Mart a les 4 de la matinada xinesa. «És un repte majúscul per a l’estructura perquè ha de superar pressions violentes i temperatures extremes a l’entrar en la dura atmosfera marciana a una velocitat molt alta», ha afirmat un científic xinès al diari hongkonguès ‘South China Morning Post’. La complexitat explica el fracàs de la meitat de les missions.