Dijous, en anunciar la nova directriu de les autoritats sanitàries dels Estats Units que permet als ja plenament vacunats llevar-se la màscara en gairebé totes les circumstàncies, el president Joe Biden va recordar: «Continuem perdent massa estatunidencs perquè tenim massa gent no vacunada».

En aquestes paraules es reflecteix el camí per recórrer en un país amb prop de 600.000 morts pel coronavirus però que, després d’una reeixida campanya que va arribar el mes passat a un pic de més de tres milions d’inoculacions diàries, té ja al 46% de la població total i més del 58% dels adults amb almenys una dosi injectada i al 36% de la població completament immunitzada. I en aquest recorregut, amb el ritme de vacunacions alentit en l’últim mes fins als dos milions diaris, els majors reptes ara els representen els qui són poc inclinats o rebutgen directament inocular-se però també els qui, volent la vacuna, continuen trobant dificultats per a aconseguir-la, reflectint problemes estructurals després dels quals batega la desigualtat. Diferents sondejos situen en prop del 30% el percentatge d’estatunidencs que rebutgen o plantegen dubtes sobre vacunar-se. No és un grup unitari però sí que hi ha elements destacats. El rebuig, per exemple, és major entre votants republicans que entre demòcrates. Un dels blocs que mostra major oposició és el dels cristians evangèlics i especialment els blancs, amb 41 milions als EUA i entre els quals una enquesta del centre «Pew» va detectar un rebuig del 45% a la vacuna.

Encara que la intensa polarització política i la politització no sols de la pandèmia sinó en general de la ciència han contribuït a l’escepticisme, aquest no té carnet de partit. I experts apunten a unes altres vetes en la resistència a immunitzar-se, incloent la desconfiança cap a l’establishment mèdic o les farmacèutiques, la incertesa davant l’evolució de la informació o les directrius o la preocupació de molts ciutadans per la cura i fins a la puresa dels seus cossos.

«Per a individus que es perceben a si mateixos com de baix risc d’infectar-se retardar la vacuna es planteja ara com una opció més segura, encara que sigui matemàticament fals», explica des de la Universitat de Denver la sociòloga Jennifer Reich, especialitzada en vacunes. «La gent és més donada a calcular per l’alt els riscos de la vacuna i pel sota els beneficis», afegeix l’experta. Un altre enorme obstacle dels EUA per avançar cap a les metes marcades, entre les quals ja pràcticament s’ha descartat arribar a aconseguir la «immunitat de ramat», està en l’accés a les vacunes. Perquè a Biden li agrada recordar que el 90% de la població viu a un radi de vuit quilòmetres d’algun dels 80.000 punts de vacunació, però la realitat social i econòmica i les disparitats creen un abisme.