El Marroc va tancar ahir el pas fronterer del Tarajal, fet pel qual la pressió migratòria sobre Espanya es va veure alleujada. El regne alauita va posar fi així a l’èxode humà que va empènyer 8.000 immigrants indocumentats a la ciutat espanyola de Ceuta. Malgrat això, el Govern alauita es va mantenir en silenci (com en els dos dies anteriors) i no va fixar una posició oficial sobre els fets. Només un dels seus ministres -el de Drets Humans i Relacions amb el Parlament, Mustafà Ramid- va assegurar que Espanya «sabia que el preu per subestimar el Marroc és molt alt», en referència al fet que no hagi complert amb «el bon veïnatge» en «acollir»el secretari general del Front Polisario, Brahim Ghali.
Els centenars de persones que dimarts van estar concentrades davant del Tarajal, aprofitant qualsevol distracció policial o qualsevol oportunitat per passar la frontera, van emprendre el camí invers cap al sud, després d’haver assumit que els accessos estaven tancats.
Segons Efe, l’últim espigó que separa Ceuta i Castillejos (pel qual van penetrar milers de persones els passats dies) va romandre buit, mentre anaven tornant migrants des de Ceuta. Les forces antiavalots marroquines no van permetre a ningú acostar-se a l’espigó tot i els intents ocasionals de grups de persones d’avançar. Tampoc els van permetre pujar al turó per així intentar entrar per la part més propera al barri del Príncep.
Segueixen les devolucions
Fins ara, el Marroc ha acceptat la devolució de 5.600 persones, més de la meitat de les que van entrar entre diumenge i dimarts. D’elles, hi ha uns 1.500 menors no acompanyats acollits provisionalment a Ceuta, segons van explicar fonts d’Interior.
La xifra de devolucions es va anar incrementant amb el pas de les hores després de l’acord assolit entre els dos països perquè es produís el retorn de les milers de persones que havien entrat a la ciutat. Al costat dels que són obligats a tornar, a la frontera s’acumulen diverses desenes de joves que han entrat il·legalment els últims dies i que volen tornar de forma voluntària al seu país perquè no tenen on dormir ni què menjar a Ceuta, segons van explicar a un dels militars que els atén a la frontera.
Moncloa refreda la crisi
El Govern considera que l’arribada massiva de migrants a Ceuta ha estat un «assalt» a una frontera europea com és l’espanyola i no una crisi migratòria, si bé creu que tot va «tornant al seu lloc» i que el Marroc està «suavitzant la situació «, segons van explicar diferents fonts governamentals consultades per Europa Press. Per això, esperen que l’ambaixadora marroquí que Rabat va cridar a consultes, Karima Benyaich -de la qual tenen molt bona opinió a La Moncloa-, «torni aviat», i que la relació amb el Marroc es recompongui, tenint en compte que és un país «amic» i un veí «important».
En aquesta línia, la ministra d’Exteriors, Arancha González Laya, va assegurar que Espanya «no entrarà en un exercici d’alimentar l’escalada» de tensió, sinó de «teixir ponts», però serà «ferma en la defensa de la seva integritat territorial i de les seves fronteres». En declaracions a RNE, González Laya va destacar que si Espanya va acollir el líder del Front Polisario, Brahim Ghali, en un hospital de Logronyo va ser per la seva tradició humanitària, i que amb aquest gest no pretenia «cap agressió a ningú», malgrat ser conscient que el conflicte del Sàhara Occidental és un tema «d’enorme sensibilitat per al Marroc».
«Ni hem provocat aquesta escalada, ni la volem alimentar, ni l’alimentarem, cal reconduir aquesta situació», va assegurar abans de reiterar que «mai li vam donar caràcter d’agressió bilateral» al que era un simple «gest humanitari cap a una persona greument malalta». Prova d’això, el Consell de Ministres va concedir al Marroc 30 milions per reforçar el control de les fronteres.
Sánchez i Casado utilitzen la crisi per creuar-se retrets al Congrés
No importa que per a Pedro Sánchez sigui un «desafiament» sense precedents del Marroc i que per a Pablo Casado es tracti de «la pitjor crisi diplomàtica» amb aquest país de la «història democràtica». Els dos dirigents van aprofitar la crisi migratòria a Ceuta per continuar creuant-se retrets al Congrés durant la sessió de control al Govern.
El líder del PP va prendre la paraula el primer, com és habitual, desplegant una llista de retrets i acusacions com si la transcendència del moment no requerís mostrar unitat interna. Li va dir a Sánchez que ha comès diversos «errors diplomàtics», fent referència la ruptura de la tradició de viatjar a Rabat després de ser elegit president, la manca de reacció quan Donald Trump va reconèixer l’autoritat del Marroc sobre el Sàhara Occidental i l’«ocultació» de l’ingrés de Brahim Ghali a Espanya. I també li va recordar una cosa que molesta a La Moncloa: el president dels EUA, Joe Biden, encara no l’ha trucat. Segons l’opinió de Casado, «la pèrdua de pes exterior» passa factura.
El cap de l’executiu, que va obviar informar el Congrés sobre l’ofensiva diplomàtica espanyola per posar fi a aquest xoc amb Rabat, es va preguntar: «No m’ha quedat clar. Vostè dóna suport a el Govern d’Espanya o no? Al matí tenim una conversa privada i vostè diu que em dona suport i avui aquí fa tot el contrari», li va retreure. «Sempre passa el mateix, usen qualsevol calamitat per intentar fer caure el Govern», va dir.
