La pressió migratòria a Ceuta remet però la crisi diplomàtica amb el Marroc de cap manera s’ha resolt. De fet, és el que el Govern assumeix que costarà més reconduir. L’Executiu, però, pensa que està sent decisiva la pressió de la Unió Europea, els màxims responsables de la qual han donat suport en bloc a la postura espanyola des de dimarts. El missatge que està reiterant el Gabinet de Pedro Sánchez al Marroc és que no s’enfronta a Espanya, sinó als seus socis europeus.
També van arribar a Rabat dures paraules per part de Govern. «No acceptarem el més mínim xantatge ni qüestionament de la integritat territorial», va assegurar la titular de Defensa, Margarita Robles. La ministra va insistir que «la integritat d’Espanya no és negociable ni està en joc» i que el Govern farà servir «tots els mitjans necessaris per garantir la integritat territorial i vigilar les fronteres». Robles va acusar Rabat de violar les normes de Dret Internacional «llançant» els seus ciutadans, inclosos nens i joves, a creuar una frontera il·legalment. Però l’Executiu, va dir, és «contundent» davant d’aquests «xantatges». «Amb Espanya no es juga», va advertir.
De fet, com apunten fonts diplomàtiques, Exteriors està comprovant l ‘«impacte» de l’ajuda de la Unió i la «presència» del president a Ceuta i Melilla el mateix dimarts. I en aquest sentit, van afegir des de la Moncloa, és molt important que Brussel·les s’hagi alineat clarament amb Madrid. La lectura que fan a l’Executiu és que Rabat va mesurar malament els seus moviments, perquè, com recordava la ministra d’Exteriors, Arancha González Laya, la qüestió migratòria és d’«enorme sensibilitat» a la UE.
L’acció de l’Executiu se centra, doncs, en dues línies. Per una banda, «gestionar l’emergència» a Ceuta, promovent els retorns dels nouvinguts i atendre i acollir els menors i distribuir-los en les comunitats. I dos, mobilitzar al màxim la maquinària diplomàtica per «reconduir la crisi». Espanya treballa amb les institucions comunitàries i també de manera bilateral amb els Estats membres. Exteriors, van explicar fonts del ministeri, està en estret contacte amb els tres països europeus que formen part actualment del Consell de Seguretat (Estònia, Noruega i Irlanda), a més de França, la posició del qual tradicionalment ha estat més pròxima a Rabat. A més, és molt probable que la qüestió migratòria emergeixi en el Consell Europeu de la propera setmana.
«Diplomàcia multinivell»
Així, descriuen al Govern, s’està desplegant una «diplomàcia multinivell» per a facilitar una «normalització» de les relacions amb el Marroc, però no hi ha data per tancar la crisi. En aquest sentit, Rabat no afluixa la pressió, ja que el ministre d’Exteriors del regne alauita, Nasser Burita, va avisar que l’ambaixadora a Madrid, Karima Benyaich, «no tornarà a Espanya mentre duri la crisi, i la crisi durarà mentre continuï la seva veritable causa», que és la presència del secretari general del Front Polisario, Brahim Ghali, a territori espanyol «en condicions indignes per a un Estat de dret», va informar EFE. El líder sahrauí, hospitalitzat a Logronyo amb identitat falsa, va ser cridat a declarar pel jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz per a l’1 de juny. El magistrat va rebutjar decretar presó immediata contra ell, com havia demanat l’Associació Sahrauí per a la Defensa dels Drets Humans (Asadeh) i el blocaire Fadel Breica.
Per part seva, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van portar a terme nombroses detencions a Ceuta, especialment a l’àrea del port marítim, a on desenes d’immigrants dels milers que van entrar il·legalment dilluns i dimarts van per amagar-se a l’espera de la sortida de vaixells.
L’objectiu principal d’aquestes detencions és «el control de les moltes persones que romanen il·legalment per la ciutat», van expliquen fonts de la Policia Nacional. Als detinguts se’ls envia a naus al Tarajal, on s’han de sotmetre a dos tràmits: identificació i anàlisi mèdica. «Es tracta també de fer-los proves PCR per saber quants estan infectats de coronavirus», van afegir.
