Amb la situació a la frontera de Ceuta més normalitzada i diversos salts a la tanca de Melilla, el Govern d’Espanya treballa en reconduir la crisi diplomàtica amb el Marroc, que condiciona la continuïtat del conflicte al fet que Brahim Ghali, el líder del Front Polisario hospitalitzat a Logronyo, respongui davant la Justícia.

Malgrat l’intent de centenars de persones de saltar la tanca de Melilla, que una trentena de migrants de nacionalitat marroquina van superar, el Govern considera que la situació està tornant a la normalitat.

En canvi, el Marroc parla de «greu crisi», i la seva ambaixadora a Espanya, Karima Benyaich, que es troba a Rabat després d’haver estat cridada a consultes, va avisar que si el Govern opta per treure Brahim Ghali d’Espanya «amb opacitat», tria també «l’estancament i empitjorament de les relacions» bilaterals. El Marroc vol que Ghali respongui davant la Justícia i acusa Espanya de protegir un «criminal» i un «botxí» i d’ofendre «la dignitat del poble marroquí».

L’Executiu de Pedro Sánchez continua per la seva banda fent crides al diàleg. La ministra de Defensa, Margarita Robles, va afirmar que veu «notícies positives i esperançadores» en la situació de Ceuta. Uns 6.500 immigrants dels aproximadament 8.000 que van arribar de forma irregular a la costa de Ceuta des del Marroc ja han estat retornats, segons les xifres donades pel ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska.

A més, la vicepresidenta primera del Govern, Carmen Calvo, va emmarcar els sis intents d’assalt a la tanca fronterera de Melilla en «episodis que de tant en tant succeixen» i no en una nova reacció contra Espanya. La Delegació del Govern a Melilla va destacar el «paper important» dels agents marroquins en intentar contenir les entre 500 i 600 persones que van intentar entrar a Melilla.

De nou, Calvo va qualificar la crisi d’«assalt a les fronteres», però va negar que es vulgui demanar la mediació de Felip VI. Va argumentar que el principal en aquest assumpte ha estat el suport ple que ha rebut Espanya de la Unió Europea i va destacar que al Govern li ha semblat bé que els Estats Units no hagin volgut implicar-se.

I és que diversos ministres van insistir en la via diplomàtica per resoldre una crisi que, coincideixen, no és migratòria. Robles no va parlar ahir de xantatge, com va fer dijous, però va assenyalar que la integritat territorial no és negociable.

La ministra d’Afers Estrangers, Arancha González Laya, va argumentar, en una entrevista amb La Razón, que la resolució de la crisi necessita «discreció» i va defensar com un «gest humanitari» l’hospitalització a Logronyo de Ghali i la seva entrada «discreta», i no «secreta», a Espanya. La mateixa fórmula, un gest humanitari, han fet servir en diverses ocasions per defensar l’acollida del líder sahrauí els ministres de Defensa i Interior.

Espanya ha ratificat, a més, la seva posició respecte el Sàhara, que no ha canviat: el conflicte necessita «una contenció política que ha de ser negociada en el marc de l’ONU». Els ministres d’Unides Podem, que defensa la lliure determinació de l’ex-província espanyola, es mantenen en silenci.