Aleksandr Lukaixenko, el president de Bielorússia, va parlar ahir per primera vegada des del polèmic desviament del vol de Ryanair diumenge passat, un greu incident aeri en què va ser detingut Roman Protassévitx, un prominent periodista opositor, i la seva xicota. En la seva intervenció, el mandatari va barrejar justificacions amb amenaces i va rebutjar amb contundència la decisió de la UE que els seus avions evitin l’espai aeri bielorús, advertint que en el futur seguirà actuant d’idèntica manera. «Vaig actuar d’acord amb la llei i així ho seguiré fent», va advertir. Lukaixenko, a més, va donar a entendre que, després de la decisió dels Vint-i-set, el seu país podia acabar permetent el pas d’emigrants cap a les fronteres europees. «Hem aturat emigrants i drogues; ara us els menjareu i atrapareu vosaltres mateixos», va concloure.
«La informació sobre la bomba a l’avió venia de Suïssa, i la vam traslladar a la tripulació», va insistir. La decisió d’enviar un avió militar per obligar l’aparell a canviar de rumb i a dirigir-se a l’aeroport de Minsk va ser l’adequada, segons la seva opinió. «Vaig pensar en la seguretat del país, no podia permetre que l’avió caigués sobre els caps de la nostra gent», va destacar. Malgrat les explicacions de Lukaixenko assegurant que va actuar mogut per un avís de bomba que, finalment, va resultar ser fals, a Moscou, polítics i personalitats properes al Kremlin van qualificar el desviament de «brillant operació especial» ideada pel cap de l’Estat bielorús per arrestar el jove periodista, molt pròxim a la líder de l’oposició bielorussa, Svetlana Tikhanóvskaia, i que havia dirigit un portal de comunicació amb prop de dos milions de subscriptors.
El líder bielorús va carregar amb força contra la decisió de Brussel·les que els avions comunitaris evitin l’espai aeri del seu país, molt utilitzat en els trajectes entre Europa, Rússia i Àsia oriental, llançant a més amenaces indirectes contra la seguretat de la navegació aèria. «No voleu sobrevolar la segura Bielorússia, llavors sobrevoleu allà on van morir 300 persones», va assegurar, en referència a Ucraïna i a la destrucció d’un avió de passatgers malaisi el 2014 per un projectil terra aire disparat per una bateria russa.
L’acusació de l’oposició
Per part seva, Tikhanóvskaia va assegurar que l’estratègia de pressió europea ha fallat i que «Lukaixenko està convertint Bielorússia en la Corea del Nord d’Europa». La líder de l’oposició va comparèixer ahir davant la comissió d’exteriors del Parlament Europeu per valorar l’incident que confirma que el president bielorús, elegit a principis d’agost en unes eleccions presidencials qualificades de fraudulentes per la UE, ha superat totes les «línies vermelles» i s’ha convertit en «una amenaça per a la pau i la seguretat internacional». Segons l’opositora, des dels comicis la situació al país s’ha anat deteriorant fins al punt que «la falta de respecte als drets humans s’ha convertit en habitual».
«Impredictible i perillós»
A més, segons el parer de Tikhanóvskaia, l’estratègia europea de «veure i esperar» tampoc ha funcionat. «L’estratègia europea de pressió sobre el règim de Lukaixenko no ha aconseguit que canviï el seu comportament i només ha portat a una major impunitat i repressió massiva», va lamentar davant els eurodiputats, als quals va demanar que la reacció no es limiti a l’incident amb l’avió de Ryanair, sinó que doni una resposta global perquè «Lukaixenko està convertint el país en la Corea del Nord europea, no és transparent i és impredictible i perillós», va alertar.
Segons la líder de l’oposició, la UE no només ha de reiterar públicament que no reconeix Lukaixenko -que té en el president rus, Vladímir Putin, el seu principal aliat- com a president de Bielorússia, sinó que hauria de posar en marxa un pla de suport global a la democràcia perquè l’oposició pugui llançar un missatge clar que es preocupa pel futur de Bielorússia, així com un pla de suport per als mitjans de comunicació independents. A més, també reclama a la UE que es declari nul qualsevol contracte i projecte que impliqui inversions al país per ofegar financerament el règim. «Amics europeus, és el moment d’actuar, així que feu-ho!», va reivindicar.
