Presentarà l’esquerra francesa un candidat únic a les eleccions presidencials de 2022? A un any de la cita amb les urnes aquesta hipòtesi sembla poc probable; no obstant això, les formacions progressistes comparteixen un objectiu comú: unir les seves forces per a evitar el duel entre Emmanuel Macron i Marini Le Pen que vaticinen les enquestes. El passat 17 d’abril, a iniciativa del líder ecologista i potencial aspirant a la carrera cap a l’Elisi, Yannick Jadot, representants de tot l’espectre d’esquerres es van donar cita en un hotel parisenc per crear un eventual front comú. El dilluns, sota la mateixa premissa, encara que aquesta vegada sense imatge de família, es van reprendre les discussions amb la participació de diverses organitzacions de la societat civil.

«Una reunió? Quina reunió?», s’hauria interrogat el líder socialista, Olivier Faure, en ser preguntat per la nova cita. «No tinc aquesta trobada en ment», hauria llançat un líder comunista. «La reunió està en l’agenda», haurien acabat per confirmar des de les files ecologistes. Aquestes dispars declaracions, evocades per nombrosos mitjans francesos, donen prova de la confusió que gira entorn d’aquest projecte de convergència que, a la llum de les enquestes, sembla indispensable: avui dia, cap candidat d’esquerres aconseguiria passar a la segona volta de l’escrutini presidencial.

L’objectiu de la jornada, organitzada per la Fundació Europea del Clima sota la batuta de la seva presidenta, Laurence Tubiana, es va centrar en escoltar les propostes i reivindicacions de tres plataformes ciutadanes: Poder viure, Mai més i 2022 o mai.

La primera, demostrant que la convergència no és una utopia, reuneix 19 organitzacions diferents destinades a promoure de manera conjunta l’ecologia i les qüestions socials. «Recolzar col·lectivament 66 propostes del pacte ecològic i social [...] que permetran lluitar contra el canvi climàtic, frenar l’erosió de biodiversitat i millorar la vida quotidiana dels ciutadans» és la missió d’aquest paquet d’idees resultat d’«els debats i el treball col·lectiu en el si dels partits, el més a prop possible dels seus partidaris, afiliats i militants», expliquen en el seu web.

La plataforma Mai més agrupa vuit organitzacions i sindicats com Greenpeace, Oxfam, Attac o la CGT, units per a defensar mesures urgents i compromeses que provoquin canvis polítics profunds en matèria social i ecològica. En l’origen de la seva formació apareix la pandèmia, que «revela de manera tràgica les disfuncions del capitalisme neoliberal i productivista», apunta el col·lectiu. «La situació requereix que afrontem junts les urgències ecològiques, socials i democràtiques», afegeix.

En el cas de l’associació 2022 o mai, potser la més transcendental cara als comicis, té com a comesa organitzar unes primàries populars a la tardor per a designar un candidat comú per a l’esquerra i els ecologistes.

«El nostre objectiu: permetre als ciutadans fer emergir una candidatura guanyadora, entorn d’un projecte ecològic, democràtic i social. Una candidatura ciutadana sense precedents, per donar veu a tots», explica l’associació. Per als seus membres, la majoria joves activistes, detalla Samuel Grzybowski, fundador de Trobada de Justícies, «aquesta és l’elecció del segle», cara a evitar «cinc anys de liberalisme o neofeixisme», representats per Macron i Le Pen respectivament.

L’alcalde ecologista de Grenoble, Éric Piolle, no va ser a la reunió del dilluns i va estimar en Le Parisien que «aquests debats són responsabilitat dels partits polítics». El líder de França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, tampoc hi va assistir, encara que va enviar a un representant, com el candidat comunista Fabien Roussel. L’alcaldessa de París, la socialista Anne Hidalgo, en viatge oficial, també es va absentar.