El Tribunal Suprem considera agressió sexual la intimidació a un menor, a través de les xarxes socials, perquè enviï fotos i vídeos de contingut sexual. Aquest criteri ha suposat elevar de dos anys i nou mesos a cinc anys i quatre mesos la condemna a un home que es va fer passar per una dona i que va aconseguir que una menor de dotze anys li enviés arxius sexuals amenaçant-la de publicar els que ja li havia enviat a Tuenti.

L’alt tribunal declara que la distància física entre victimari i víctima no desnaturalitza els requisits de l’agressió sexual, perquè amb la intimidació també s’atempta contra la llibertat sexual de la víctima en un escenari, el de les xarxes socials, amb major «impacte nociu i durador».

A través de Tuenti, el condemnat es va fer passar per una dona i va contactar amb una menor a la qual no coneixia, a qui va obligar a fer-se fotos i gravar vídeos de contingut sexual i enviar-los sota l’amenaça d’explicar-ho a la seva família i de difondre els enregistraments que ja tenia d’ella en aquesta xarxa social.

L’Audiència de València el va condemnar per un delicte de corrupció de menors i el va absoldre del delicte d’agressió sexual, extrem que la Fiscalia va recórrer en cassació. El Suprem dóna la raó al ministeri públic i declara que l’obtenció d’imatges de contingut pornogràfic d’una menor, a conseqüència de la intimidació d’amenaçar amb la divulgació en xarxes socials d’imatges de contingut sexual obtingudes prèviament per engany, constitueix un delicte d’agressió sexual, que no exigeix ​​que l’agressor realitzi els actes directament i física sobre la víctima.

Noves tecnologies

La sentència aprofundeix en el fet que la dimensió social de les noves tecnologies, en facilitar l’intercanvi d’imatges i vídeos d’actes de cosificació sexual, pot esdevenir un potentíssim instrument d’intimidació amb un impacte més nociu i durador de lesió del bé jurídic. A més, han augmentat l’accessibilitat a nens i nenes per part de persones que busquen, com a únic objectiu, el seu abús i explotació sexual.