Les parelles xineses podran tenir tres fills, segons va anunciar ahir el Govern del país asiàtic. La mesura es donava per feta i només faltava posar-li data. La seva eficàcia planteja més dubtes perquè els xinesos han mostrat un tossut desinterès pel segon fill, demostrant que la natalitat no es veia limitada per la llei sinó per un context economicosocial similar al d’Occident.

El penúltim clau al taüt de la política familiar que durant dècades va imperar a la Xina va ser martellejat després d’una reunió del Politburó del Partit Comunista presidida pel seu líder, Xi Jinping. Un breu comunicat va avançar més novetats: el retard de l’edat de jubilació (establerta en 55 anys per a les dones i 60 per als homes), campanyes d’educació per a joves sobre el matrimoni i la família, millores en els serveis d’atenció als infants, baixes de maternitat i assegurances de naixement. En aquestes mesures es troba la base del problema, perquè la seva gravetat i la voluntat per resoldre’l han integrat el discurs polític dels últims anys i estan destacats al Pla Quinquennal.

La reforma arriba un parell de setmanes després que el cens, elaborat cada deu anys per set milions de funcionaris que recorren el territori casa per casa, demostrés la magnitud del repte. La Xina va evitar la contracció de la seva població que havien pronosticat els experts, però es va apuntar el creixement més lent des que la campanya del Gran Salt Endavant (1958-1960) va delmar el país. El 5,34% anual està mig punt per sota de la dècada prèvia i molt lluny dels habituals dobles dígits del passat segle. És només una qüestió de temps que apareguin els números vermells.

Escepticisme a internet

La notícia va generar respostes oposades. La premsa nacional la va rebre com una fita històrica, amb portades i fotografies de rialleres famílies nombroses. Les xarxes socials van matisar l’optimisme. L’etiqueta #arribaeltercerfill va concentrar l’atenció a Weibo, semblant a Twitter xinès, amb una idea motriu: qui anirà a buscar el tercer fill quan no es pot permetre la parelleta? Falta energia, temps i, sobretot, diners.

«No funcionarà, només has de llegir les burles a Weibo», va afirmar Xiong Jing, destacat activista del feminisme a la Xina. «Tot el relacionat amb els fills és molt car, la Xina ha d’invertir molt en serveis socials per animar els joves. Moltes dones no volen tenir fills perquè frenen la seva carrera professional i pateixen una pèrdua econòmica enorme. També persisteixen polítiques discriminatòries com el registre administratiu, que dificulta l’obtenció de la residència als nens de mares solteres», va afegir.