El Comitè de Drets i Garanties del PP, presidit per Andrea Levy, va acordar ahir no obrir expedient informatiu a l’exsecretària general del partit María Dolores de Cospedal, imputada per tres presumptes delictes en el cas Kitchen, perquè «la presumpta conducta no resulta de l’exercici d’un càrrec públic o representatiu».

L’esmentat òrgan intern entén que serà el jutjat encarregat de la instrucció –el magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón– qui hagi de dilucidar si Cospedal ha incorregut en un il·lícit penal o no.

Cal recordar que el PP va anunciar al setembre de l’any passat l’obertura d’expedient informatiu a l’exministre Jorge Fernández Díaz després de ser imputat en el cas Kitchen sobre el suposat espionatge a l’extresorer del partit Luis Bárcenas després de conèixer que havia estat citat com a imputat. La cúpula del PP va reaccionar sense dilació, després que el mateix Pablo Casado prometés exemplaritat i no deixar «passar ni una» en l’anomenat cas Kitchen. «Caurà qui hagi de caure», havia dit pocs dies abans en una entrevista a la Cope. Quan es va obrir aquest expedient informatiu, Fernández Díaz ja no ocupava cap càrrec públic perquè el PP l’havia deixat fora de les llistes electorals a les eleccions generals de novembre de 2019. Després d’anunciar aquest expedient, fonts del PP van explicar a més que aquest expedient podria convertir-se en disciplinari si hi havia obertura de l’judici oral.

El secretari de Justícia i Interior del PP, Enrique López, va vincular la possible obertura d’un expedient a l’exsecretària general del partit al que va qualificar d’«imputació material» del jutge. En una entrevista a RNE, López va assenyalar que «estem davant d’una crida d’un jutge», després «hi haurà una declaració» i a continuació «haurà de determinar si hi ha una imputació, ja no només formal com és el cas, sinó material». Serà en aquell moment, va explicar López, quan es decidirà si se li obre un expedient, «com a qualsevol altre militant».

López va reconèixer tenir «confiança personal» en Cospedal, tot i que va remarcar que des del partit actuaran segons «el que decideixin els jutges», tot i que va rebutjar les «conseqüències polítiques» que «alguns estan traient» i es va mostrar en contra de les «lliçons d’ètica» tant del president del Govern, Pedro Sánchez, com d’«Unides Podem».

El secretari de Justícia i Interior del PP va assenyalar que en el partit els té «molt tranquils» tot el que «depengui de la justícia» perquè tenen «confiança màxima» en els jutges i estan en contra de les «ingerències» que «ha volgut fer el Govern a instàncies de Podem». Dijous, el líder del PP va evitar respondre a preguntes sobre el tema.

En un altre ordre de coses, el jutge que investiga l’Operació Kitchen ha marcat diferències entre aquesta i altres dels «encàrrecs» d’espionatge realitzats a José Manuel Villarejo en considerar que l’esmentat operatiu s’emmarcaria en una «actuació policial il·lícita» sense que s’hagi acreditat que «fos retribuïda» a l’excomissari.

«No ens trobem davant d’un ‘encàrrec’ equivalent als que s’investiguen en altres peces d’aquestes diligències, sinó davant d’una actuació policial il·lícita», afirma el magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón en un recent acte, segons Efe.

Indica a més que «no ha resultat acreditat que l’actuació desplegada» ni per Villarejo ni per cap funcionari policial «fos retribuïda», segons l’acte, dictat un dia abans que imputés Cospedal i el seu marit, Ignacio López del Hierro, en la causa.

Part d’aquesta actuació desplegada va consistir en la captació del xofer de la família de l’extresorer del PP Luis Bárcenas, «a canvi del lliurament mensual de 2.000 euros, més despeses, procedents dels fons reservats, i el posterior ingrés» a la Policia per aconseguir localitzar el lloc, al qual alguns investigats es referien com a «amagatall», on Bárcenas guardava «documentació comprometedora» per al PP i alts càrrecs del partit.

En el seu acte, el jutge rebutja, per no veure-la «útil» ni «necessària», la petició de la Fiscalia per incorporar una conversa de 2010 entre Villarejo i l’excap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), José Luis Olivera, un nom que apareix en nombroses ocasions al llarg del sumari.