L’any passat quedarà fixat en la memòria col·lectiva com el del tancament davant de la pandèmia, amb gran part de la població gairebé sense sortir de casa per evitar ser contagiat o contagiar. Però per a molts altres, per desgràcia, el 2020 va ser tot el contrari. Va estar marcat pel moviment. Tot i la pandèmia, va batre el rècord de l’última dècada en desplaçats interns: 40 milions i mig de persones al món es van veure forçades a fugir de les seves llars, sense creuar les fronteres del seu país d’origen. La immensa majoria (més de 30 milions) per causes relacionades amb el clima, com tempestes, inundacions, huracans i incendis, segons un recent estudi de l’Internal Displacement Monitoring Center (IDMC), una organització no governamental que rastreja les dades de desplaçats a tot el planeta. En la resta de casos, el motiu va estar relacionat amb els conflictes polítics i la violència.

Mentre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle continua a l’alça, els desastres relacionats amb el clima s’han gairebé duplicat durant les dues últimes dècades, una franja temporal en la qual s’han registrat els 19 anys més calorosos des que existeixen xifres per mesurar el fenomen. I el 95% dels desplaçaments de l’any passat, explica l’informe, «van tenir lloc en els països més vulnerables a l’impacte del canvi climàtic».

Res fa pensar que aquesta tendència hagi de revertir-se en el futur més pròxim. Fa un parell de mesos, una investigació de la Universitat Politècnica de Zurich va fer un vaticini inquietant i al mateix temps molt conservador: si la població mundial es manté estable, el perill de desplaçaments provocats per inundacions augmentarà un 50% per cada grau d’escalfament global. Però la població no es manté estable, de moment. Continua creixent. Així que el risc, en realitat, és bastant més gran. Fins i tot en el cas que els compromisos recollits en l’Acord de París, el tractat internacional aprovat el 2015, acabin complint-se i l’escalfament global es mantingui per sota dels dos graus respecte els nivells previs a la revolució industrial (quelcom sobre el que existeixen seriosos dubtes), el risc de desplaçaments, conclou l’estudi, arribarà a finals de segle fins al 110% si les dades demogràfiques mantenen la seva evolució actual. I si les emissions continuen com fins ara, podria arribar al 350%.

«L’any 2020 va ser el tercer més calorós des que existeixen registres, continuant amb la tendència de temperatures globals en ascens. Les estacions monsòniques són cada vegada més llargues. Les precipitacions han augmentat a diverses zones del planeta. Els nivells globals dels oceans continuen pujant, així com les temperatures del mar, quelcom que propicia ciclons tropicals més devastadors. Les sequeres duren ara més i tenen més capacitat de destrucció», resumeix l’informe sobre el nombre desplaçats durant l’any passat.

Aquells que menys culpa tenen en la pol·lució de la Terra, en ser més pobres i contaminar menys, són els que més pateixen les conseqüències. Un recent anàlisi publicat a la revista Nature va concloure que el 10% més ric era responsable del 40% de tot el dany mediambiental, inclòs el canvi climàtic, mentre que el 10% més pobre només provocava menys del 5%