És una victòria clara i balsàmica per a la CDU a quatre mesos de les eleccions federals: els democristians es van imposar ahir amb claredat en els comicis regionals de Saxònia-Anhalt. Segons els primers sondejos a peu d’urna i a falta de resultats definitius, la CDU del primer ministre d’aquest estat, Reiner Haseloff, va guanyar amb més del 36% dels vots i va millorar en més de sis punts respecte els anteriors comicis regionals celebrats el 2016.
La victòria és doblement valuosa perquè el partit conservador de la cancellera Angela Merkel ho va fer amb una àmplia distància respecte la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD). Els ultres es mantenen com a segona força de Saxònia-Anhalt amb un 22% dels vots, però van perdre gairebé dos punts i, sobretot, es van quedar molt lluny del seu objectiu d’aconseguir la seva primera victòria electoral en un estat federat des de la seva fundació el 2013.
El tercer partit més votat va ser Die Linke, amb una mica més del 10% dels vots. Els post-comunistes van caure, però, més de cinc punts i no són alternativa a un Govern liderat per la CDU. Els socialdemòcrates de l’SPD, actuals socis de coalició de Haseloff, van tornar a tocar fons després d’obtenir poc més del 8% i registrar una caiguda de més de dos punts. Els liberals de l’FDP, amb un 6,5% dels sufragis, tornen al Parlament regional després de quedar-se’n fora el 2016. Els Verds van guanyar només un punt i van obtenir un 6% dels vots, molt lluny del seu objectiu d’esdevenir una força rellevant a l’est d’Alemanya, un territori que se li segueix resistint a un partit que aspira a guanyar les eleccions federals del proper setembre.
«Tallafocs» per a la ultradreta
El resultat és «un clar missatge» i un «distanciament» de la ultradreta, va assegurar el primer ministre Haseloff poc després de conèixer-se les primeres projeccions. «El mur tallafocs es manté tant a nivell federal com a Saxònia-Anhalt», va reaccionar des de Berlín el secretari general de la CDU, Paul Zemiak. Tant Haseloff com Zemiak es van referir així al cordó sanitari que la unió conservadora de la CDU-CSU ha intentat mantenir tant sí com no pel que fa a la ultradreta des de la seva aparició en el tauler polític alemany.
Aquest cordó sanitari va mostrar, però, esquerdes al febrer de l’any passat a l’estat federat de Turíngia -veí al de Saxònia-Anhalt, els dos situats a Alemanya oriental-, quan els diputats regionals de la CDU van votar en bloc amb els de l’AfD per elegir un primer ministre del minoritari FDP i evitar així un Govern liderat pels post-comunistes de Die Linke, que havien guanyat les eleccions regionals. Aquest moviment, inesperat per a la direcció federal democristiana, va generar una autèntica crisi interna de la CDU i va suposar el final de la carrera política de AnnegretKramp-Karrenbauer, llavors presidenta del partit i presumpta successora de Merkel.
