L’harmonia i l’ordre del G7 que s’està celebrant a Carbis Bay, al sud-oest d’Anglaterra, s’han vist alterats per les tensions entre la Unió Europea (UE) i el Regne Unit per la situació a Irlanda del Nord després del Brexit, l’anomenada «guerra de les salsitxes». El primer ministre britànic, Boris Johnson, va dir ahir que faria tot el que estigui a les seves mans perquè el flux de mercaderies seguís sense obstacles, mentre que els representants europeus el van emplaçar a respectar i complir la legislació internacional.

El problema està en el fet que el 30 de juny acaba el període de gràcia de sis mesos concedit per la UE al Regne Unit perquè puguin continuar circulant les mercaderies entre Irlanda del Nord (que es troba en nord-oest de l’illa d’Irlanda) i la resta del Regne Unit o, sigui, l’illa de Gran Bretanya. Això significa que l’1 de juliol s’aplicarà per complet el Protocol nord-irlandès, s’incrementaran els controls de mercaderies i es prohibirà l’entrada de productes carnis congelats, entre els quals les salsitxes britàniques.

El Protocol nord-irlandès és un annex del Tractat de Retirada de la UE que garanteix que es manté la lliure circulació de persones i de mercaderies entre el nord i sud de l’illa d’Irlanda, que era un dels punts importants dels acords de pau signats en 1998 entre protestants unionistes britànics i catòlics republicans irlandesos. Johnson va acceptar que part de l’economia nord-irlandesa quedés dins del mercat únic i la unió duanera i traslladar la frontera a la costa.

Johnson, amfitrió del G7

Tot això està recollit en el Protocol i aquestes concessions li van permetre guanyar les eleccions i complir la promesa del Brexit. Però tard o d’hora estaven predestinades a explotar el conflicte. Johnson volia evitar que fos en aquesta cimera, on exerceix d’amfitrió i on volia mostrar-se al món com un líder després del Brexit. Ahir al matí es va reunir, per separat, amb el president francès, Emmanuel Macron, amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, amb la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel.

Però Johnson va semblar frustrat per la forma en què s’havien desenvolupat les converses i, en una entrevista per a SkyNews, va dir: «He parlat amb alguns dels nostres amics aquí avui que semblen no entendre que el Regne Unit és un sol país i un sol territori», va declarar en acabar les reunions. «Crec que només necessiten ficar-se això al cap».

Johnnson va dir que vol protegir la integritat territorial del Regne Unit i el mercat intern del Regne Unit.

No obstant això, Von der Leyen va replicar que Johnson ha de complir el que van acordar en les negociacions del Brexit, unes declaracions molt semblants a les de Macron, que li va recordar que s’havien passat quatre anys negociant els tractats i les condicions de la sortida i que ara havia de «mantenir la seva paraula». Al principi del G7, Macron va afirmar que si Johnson no respectava els acords internacionals perdria reputació de líder mundial.

Eliminar fronteres

Johnson vol invocar l’article 16 del Protocol, que li permet eliminar les fronteres en cas d’emergència. És el mateix article que va invocar la UE per la crisi del subministrament de les vacunes. Això ho va recordar Johnson ahir. La UE no li ho permet i ha amenaçat amb prendre mesures de represàlia, com a accions legals o aranzels sobre les exportacions del Regne Unit. Però Johnson no sembla canviar d’idea. «Crec que el protocol pot funcionar si s’aplica amb sensatesa, però de moment no es tracta només de carns congelades o salsitxes, s’estan construint tot tipus d’impediments. I hem de solucionar-ho. Crec que podem solucionar-ho», va apuntar el primer ministre britànic.

Els líders del G7 van arribar ahir a un acord per posar fi a les ajudes governamentals directes a les centrals tèrmiques que no hagin adoptat mesures anticontaminants.

Així ho va anunciar la Casa Blanca en un comunicat, en el qual va subratllar que els dirigents de les democràcies més industrialitzades del món (els EUA, el Canadà, França, el Regne Unit, Alemanya i Itàlia, més la Unió Europea) s’han posat d’acord per a adoptar mesures concretes que accelerin la transició a fonts d’energia netes.

A aquest efecte, els països del G7 s’han compromès a proporcionar 2.000 milions de dòlars per donar suport al treball dels anomenats Fons d’Inversió del Clima, que ajuden països en desenvolupament en la seva transició a l’energia neta a través de la concessió de fons per adquirir tecnologia, capacitació i infraestructures. El Govern dels Estats Units va explicar que la generació d’electricitat en centrals tèrmiques que no disposen de tecnologia anticontaminant és la major font individual d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en el món. Respecte al ciment i de l’acer, el G7 llançarà una Agenda Industrial de Descarbonització per a agilitar la innovació, l’ús de tecnologies i l’harmonització dels estàndards per a convertir-los en sectors d’energia neta. Així mateix, per primera vegada en la història els líders del G7 alinearan les seves metes en la lluita contra el canvi climàtic, tant a curt com a llarg termini, de manera que siguin coherents amb el llindar de 1,5 graus centígrads d’augment de temperatura mitjana del planeta.

Acord pel clima i contra les centrals tèrmiques contaminants

Els Estats Units forcen els països del G7 a acabar amb les ajudes públiques directes

agències. londres