Dos anys i quatre mesos després de la «foto de Colón», PP, Vox i Ciutadans van tornar ahir a la plaça madrilenya per mobilitzar el carrer contra el Govern de Pedro Sánchez. El teló de fons torna a ser el mateix: la seva gestió del conflicte català. Si llavors va ser per la decisió de l’Executiu de dialogar amb la Generalitat i els partits independentistes, ara toca pels indults que prepara per als dirigents de l’1-O condemnats. Però tot i la repetició de l’escenari, el guió va incloure un gir significativament diferent: els líders de populars i taronges van evitar tornar a fer-se una foto amb Santiago Abascal. I també la resposta de públic va ser menor: l’assistència va quedar bastant per sota de la de 2019, quan ja va ser inferior a l’esperada.

Segons la Delegació del Govern, la Policia Nacional va comptabilitzar unes 25.000 persones entre la plaça i els carrers veïns (l’accés al recinte de Colón es va haver de tancar per garantir la distància social, que en qualsevol cas no es va respectar) , mentre que la Policia Municipal -dependent de l’ajuntament governat per PP i Cs- les va elevar a 125.000. Al febrer de 2019, els primers van calcular 45.000 i l’organització 200.000. Uns números, en ambdós casos, molt allunyats dels que va aconseguir Mariano Rajoy quan va donar suport a l’Associació de Víctimes del Terrorisme per protestar contra José Luis Rodríguez Zapatero per negociar amb ETA. Al juny de l’any 2005, va reunir 850.000 persones, segons els càlculs de l’ajuntament, també governat llavors, això sí, pels populars.

Les distàncies que van voler marcar PP, Vox i Ciutadans van ser fins i tot físiques, per més que els missatges dels seus líders coincidissin en la duresa de les seves crítiques al Govern. Pablo Casado, Santiago Abascal i Inés Arrimadas es van situar i van atendre els mitjans a zones molt distants entre elles i no van arribar a coincidir en cap moment. De fet, els dirigents de PP i Ciutadans, que van rebre algunes esbroncades, no van accedir al recinte de la plaça i es van quedar als voltants, al contrari que el de la formació ultra. «Sánchez és capaç de fer molt de mal; és important que tots els espanyols, per sobre de sigles polítiques, estiguem junts en aquesta plaça de Colón, a la qual tornem un cop més sense por i sense vergonya a cap tipus de foto», va assegurar amb intenció Abascal.

La instantània del 2019 de Casado i Albert Rivera amb el líder ultra va marcar un punt d’inflexió en la normalització de l’extrema dreta. En les dues eleccions generals que es van celebrar aquell any després d’aquella imatge, Vox va créixer sense pausa (primer amb 24 escons i set mesos després amb 52), mentre Cs s’ensorrava passant de 57 a 10 diputats i el PP encaixava la seva baixada a 66 seients al Congrés, recuperant-se després de la repetició a les urnes fins als 89. Ara, algunes enquestes apunten que el PP podria ser el partit més votat i governar amb Vox si hi hagués eleccions, però la relació entre Casado i Abascal és tensa des que el passat octubre el popular va escenificar el divorci amb Vox al Congrés.

Perfil baix

Les diferències estratègiques expliquen que, més enllà del compromís en què la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va voler posar Felip VI ( «Signarà els indults? El faran còmplice?»), el perfil dels polítics va ser relativament baix , el que segur va satisfer els dirigents populars moderats que van expressar en privat les seves reticències a la participació del seu partit. Així les coses, el protagonisme principal va recaure en els organitzadors, la nova plataforma Unidad 78, impulsada per expolítics bascos com Rosa Díez, María San Gil i Carlos Urquijo, tots presents a l’escenari. Entre càntics de «Sánchez, feixista, ets un terrorista», «Espanya és una i no 51» i «No ens enganyen, Catalunya és Espanya», l’acte es va iniciar amb una hora de retard per un problema tècnic amb la intervenció d’Andrés Trapiello.

Les reaccions a la manifestació a Catalunya no es van fer esperar, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va escriure a Twitter que «malgrat que el feixisme i la dreta rància rabiïn: amnistia, autodeterminació i independència», segons ACN. Paral·lelament, el líder del PSC; Salvador Illa, va assegurar que concentracions com la d’ahir a la plaça madrilenya donen aire als enfrontaments territorials, amb postures que «van en contra i no proposen res de positiu».