El Grup dels Set (G7), que conformen Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Japó i el Regne Unit, s’ha compromès a l’entrega de 1.000 milions de vacunes als països en vies de desenvolupament durant els propers dotze mesos amb la previsió d’arribar a un total, com ja va anticipar la cancellera alemanya Angela Merkel, de 2.300 milions de vacunes a finals de 2022, segons van fer saber ahir durant el comunicat final de la cimera celebrada a Cornualla (Regne Unit).
En el text, els signants recorden el seu compromís de «proporcionar un total de més de dos mil milions de dosis de vacunes» i de «crear els marcs adequats per enfortir la defensa col·lectiva contra les amenaces a la salut mundial»
El G7 va manifestar la seva intenció d’adoptar mesures per desenvolupar «la capacitat de fabricació a tots els continents; millorar els sistemes d’alerta primerenca, i donar suport a la ciència en una missió per escurçar el cicle per al desenvolupament de vacunes segures i efectives, tractaments i proves».
Investigació de la COVID
Així mateix, el G7 també va donar suport a la iniciativa de l’Organització Mundial de la Salut per a una nova investigació sobre els orígens de la pandèmia de coronavirus. «Demanem un assessorament oportú, transparent, dirigit per experts, així com la Fase 2 de l’estudi sobre els orígens (de la pandèmia), la Xina inclosa, com recomanen els mateixos experts», segons el comunicat final.
Paral·lelament, el G7 va demanar a Rússia que abandoni el seu «comportament desestabilitzador» i persegueixi unes relacions «predictibles» amb el grup dins d’una sèrie de recomanacions al Govern rus. Rússia, cal recordar, era membre de l’aleshores G8 fins que va ser exclosa de l’organització pel seu paper en la guerra d’Ucraïna i després que el grup denunciés l’annexió il·legal de Crimea per part de Moscou, que defensa que es va tractar d’una incorporació ratificada en referèndum.
Promesa de diàleg
«Volem reiterar el nostre interès en unes relacions estables i predictibles amb Rússia, amb la qual seguirem dialogant en àmbits d’interès mutu», va afirmar el G7 en el comunicat. Amb tot, el grup va reiterar la seva crida perquè Rússia «aturi el seu comportament desestabilitzador i activitats malignes, inclosa la seva interferència en els sistemes democràtics d’altres països i per complir les seves obligacions i compromisos internacionals en matèria de drets humans».
En particular, segons Europa Press, el G7 va demanar a Rússia que investigui amb urgència «l’ús d’una arma química en el seu propi territori» en referència a l’atac contra l’opositor Alexei Navalni amb l’agent nerviós Novichok, que Rússia també ha negat, i «posi fi a la seva repressió sistemàtica contra la societat civil i els mitjans de comunicació independents». Així mateix, també van sol·licitar a Moscou que «identifiqui aquells dins les seves fronteres que duen a terme atacs informàtics i altres delictes cibernètics».
Per part seva, el primer ministre britànic, Boris Johnson, va assegurar que farà «tot el que faci falta» per preservar la integritat territorial del seu país, en referència al contenciós sobre Irlanda de Nord que manté amb la Unió Europea. En la roda de premsa de cloenda de la cimera, el cap del Govern britànic va dir que solucionarà el problema amb la UE i que farà el que calgui perquè el seu país mantingui la seva integritat, però va insistir que els líders de les economies més desenvolupades han trobat grans acords en altres camps.
Johnson es va mostrar incòmode davant les preguntes sobre les conseqüències del Brexit, i va preferir, segons Efe, destacar el «fantàstic grau d’harmonia» que hi havia hagut entre els líders de les set democràcies més desenvolupades del món.
Si hi ha una paraula que va definir la presidència de Donald Trump a la Casa Blanca va ser la confrontació perpètua amb Europa, tant a les institucions europees com a l’OTAN, que avui rep per primera vegada Joe Biden en una cimera de caps d’estat i de govern marcada per les amenaces de Rússia i la Xina, el terrorisme, els ciberatacs, el canvi climàtic i la necessitat de canvi i reformes per afrontar tots aquests reptes.
L’estrena del president nord-americà a Brussel·les arriba en «un moment decisiu» per a l’Aliança i la seguretat col·lectiva, segons el secretari general Jens Stoltenberg. «Estem en una època de competència global i hem de respondre a moltes amenaces i desafiaments al mateix temps: Rússia i la Xina empenyent en contra d’un ordre internacional basat en regles, l’amenaça continuada del terrorisme, els sofisticats ciberatacs, les tecnologies disruptives i el canvi climàtic. Cap país ni cap continent pot fer front a aquests desafiaments sol», va avisar el màxim responsable del bàndol aliat, que espera molt de l’estrena a Brussel·les del president nord-americà.
En primer lloc espera impulsar l’agenda de reformes 2030 que permetrà a l’Aliança reforçar la seva seguretat col·lectiva, augmentar la capacitat de reacció i la seva resiliència, així com l’enfortiment d’infraestuctures clau. Stoltenberg també vol que els països aliats acordin mantenir més consultes polítiques, crear un accelerador d’innovació, un centre per promoure la cooperació en matèria tecnològica així com un nou fons d’innovació que permeti donar suport a empreses emergents en l’àmbit de la seguretat i defensa.
«Fets i no paraules»
«Estic completament segur que quan ens reunim, demostrarem el compromís que existeix amb l’Aliança no només amb paraules sinó amb fets, a través de les decisions substantives que prendrem», va assegurar el secretari general de l’OTAN durant una conferència de premsa prèvia a la cimera.
L’OTAN es fixarà en Rússia, la Xina i la seva reforma
El secretari general de l’Aliança insta a respondre a l’«amenaça del canvi climàtic i el terrorisme»
Sílvia Martínez. Brussel·les
