La mare d’Olivia i Anna demana endurir les penes per protegir els nens

«Ells no han de carregar amb aquesta motxilla i, si l’amor s’acaba, el més important és el benestar dels fills. Si hi ha maltractament en els progenitors cal ser molt contundents perquè els nens no poden estar creixent veient violència. Els nens són el futur i és molt important que creixin observant un ambient de respecte, pau, amor i tranquil·litat», escriu Beatriz.

La carta comença amb un missatge d’agraïment a totes les persones que han estat «en cors i pregàries» amb les nenes i amb Beatriz, acompanyant «cada dia» des que van desaparèixer i oferint «tot l’amor i ajuda perquè tingués un final feliç». «Desgraciadament no va ser així, patint en dolor l’acte més monstruós que una persona pot cometre: matar els seus propis i innocents fills», afegeix.

Per això, Beatriz desitja que la mort d’Anna i Olivia no hagi estat en va i sosté que «tot i que ara sentim el major odi, desesperança i dolor, no sigui per dur més patiment al món, sinó tot el contrari: que transcendeixi en amor per als nens en forma de protecció, educació i respecte».

Creu que gràcies a les seves nenes «molts pares miren ara els seus fills d’una altra manera i valoren molt més l’amor i els moments diaris de les coses simples». «Aquest meravellós dia a dia que tant trobo a faltar. El que jo donaria per poder-les pentinar. Aquestsenzill acte ara mateix és el que més desitjaria», assevera. La carta continua dient que elles són ara «dos àngels que han vingut al món ensenyant una gran lliçó perdent la seva vida» i deixa clar que, com a mare, lluitarà «en contra d’aquestes injustícies i pel benestar dels nens, per elles i per tots els nens» .

Beatriz destaca que Anna i Olivia «estaven plenes d’amor». «Cada dia jo els deia a cada moment que les estimava moltíssim. A Olivia li deia: Oli, tinc un problema. Ella em responia: Sí, mare, ja ho sé. Que m’estimes massa. I ella somreia».

«Volia que patís tota la vida»

«Els nens són la nostra responsabilitat», diu Beatriz, que lamenta «amb l’ànima» no haver pogut salvar la vida de les seves filles. «Tant de bo hagués pogut agafar-les de la mà i morir juntes. Però això no va poder ser perquè Tomás volia que patís buscant-les sense descans durant tota la vida. Aquesta va ser la raó per la qual va deixar-me a mi amb vida, i per ell no quedar com el major assassí de la història», lamenta.

La jove destaca que gràcies «a tota l’energia enviada en aquest cas tan punyent, a tot l’amor que s’hi va posar, va succeir el miracle de trobar Olivia i que la veritat es conegués». Reconeix que quan li van donar la notícia li va caure «el món a sobre». «Per molt dur que sigui, almenys ara puc plorar la seva pèrdua i sentir-les al meu costat a cada moment; sentir-les quan em desperto, quan esmorzo, tot el dia, fins que me’n vaig a dormir».

La mare de l’Anna i Olivia demana queel 27 d’abril es commemori el Dia Nacional de l’Infant per recordar que «ells són, al costat de la gent gran , la nostra principal tasca de donar amor, suport i educació. No oblidem que depenen de nosaltres i que confien en el nostre amor cap a ells. Tenim una responsabilitat».

Igualment, espera que la mort de les nenes «serveixi per crear més consciència sobre l’amor que donem als nostres fills, a valorar-lo i quan estiguem amb ells no tenir el cap en altres assumptes, sinó en ells». «Ens necessiten i ens adoren», afirma.

Afegeix que Olivia i Anna, «ara els angelets dels nens», demanen que els donin «tot l’amor als seus fills, dedicació, respecte i que se’ls inculquin valors per a un món millor». «Elles hauran mort en cos, però la seva ànima està amb tots nosaltres per sempre, ajudant a tenir més consciència, amor i respecte per nosaltres. La gran majoria de les persones són éssers increïbles, ho han demostrat en aquest acte tan cruel amb la compassió i el dolor», conclou.