S’havia creat moltíssima expectació però finalment va ser molt breu. El primer contacte entre el cap de l’executiu, Pedro Sánchez, i el president nord-americà, Joe Biden, des que aquest últim va assumir la presidència del seu país el passat 20 de gener, durant la cimera de líders de l’Aliança Atlàntica a Brussel·les, no va durar ni un minut. El que van trigar els dos dirigents de l’OTAN, tots dos vestits amb mascareta per les mesures contra la COVID-19, a recórrer la distància que separava el lloc en què es va realitzar la tradicional foto de família de la sala de reunions.
En concloure la foto de família, Sánchez va aprofitar per acostar-se a saludar Biden, un moment que va ser recollit per les càmeres. Segons l’explicació de Moncloa, els dos mandataris «volien saludar-se, conèixer-se personalment i establir un primer contacte». I és el que havien pactat els seus respectius equips. Encara que inicialment es va presentar la trobada com una reunió per parlar de la cooperació en matèria migratòria i l’estabilitat al Mediterrani, Orient Mitjà i Amèrica Llatina, finalment es va quedat en una salutació breu que es va allargar una mica menys de quaranta segons.
«Entre altres coses, s’havia acordat que la seva salutació fos captada per les càmeres com a prova de l’excel·lent relació que hi ha entre els dos països», van explicar les mateixes fonts. La Moncloa havia aixecat moltes expectatives, però aquestes es van veure completament frustrades per la durada de la trobada, un passeig i punt.
El president del Govern va admetre la brevetat de la conversa amb Biden, però va assegurar que havia durat més del que es veu a les imatges. «No tinc un cronòmetre», va explicar, preguntat per la durada de la trobada. Segons Sánchez, van tenir temps de parlar sobre els «vincles militars» entre Espanya i els EUA i de la «preocupant» situació a Llatinoamèrica. Segons ACN, el líder socialista també va aprofitar per felicitar el president dels EUA per la seva «agenda progressista». «Hem quedat a continuar col·laborant i seguir en contacte», va assegurar Sánchez.
Trobada amb Johnson
Molt diferent va ser la trobada de Sánchez amb el primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, a la delegació del Regne Unit a la seu de l’OTAN, acompanyat de les ministres de Defensa, Margarita Robles, i d’Exteriors, Arancha González Laya. Una cita formal en què van afrontar «la necessitat de seguir reforçant les relacions bilaterals, aprofundint-les en àrees com seguretat i defensa i impulsar l’acord entre Espanya i el Regne Unit pel que fa a Gibraltar», va anunciar Sánchez a les xarxes socials. Els dos mandataris també van parlar sobre la COVID-19 i la campanya de vacunació.
El president del Govern també té va mantenir converses amb el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, i el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan. Encara que des de la Moncloa també havien apuntat inicialment a una conversa amb Biden, a l’agenda oficial de la Casa Blanca no hi havia cap trobada bilateral amb Sánchez, encara que sí un aamb Erdogan i una altra amb els mandataris de les tres repúbliques bàltiques: Lituània, Letònia i Estònia.
D’altra banda, la cimera de líders de l’Aliança Atlàntica de 2022 se celebrarà a Espanya. Ho va avançar a la seva arribada a la reunió el president de Lituània, Gitanas Nauseda, satisfet que el seu país sigui la seu d’aquí a dos anys, i el compromís va quedar plasmat en la llarga declaració subscrita pels 30 líders aliats i confirmat en la conferència posterior del secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, i Pedro Sánchez. «Esperem amb interès la nostra pròxima reunió, que se celebrarà a Espanya el 2022, seguida d’una reunió a Lituània», establia la declaració final.
Reconeixement a Espanya
La celebració de la cimera, que coincidirà amb el 40è aniversari de l’adhesió d’Espanya a l’Aliança Atlàntica i tindrà lloc 25 anys després de la primera cita d’aquest tipus el 1997, «és un missatge fort que reconeixem el paper important d’Espanya en la nostra Aliança», va destacar Stoltenberg. Segons Sánchez, la designació d’Espanya com a propera seu «demostra el compromís d’Espanya amb l’Aliança i la confiança dels aliats». El cap de l’executiu va donar suport a l’agenda de modernització de Stoltenberg, apostant perquè l’OTAN sigui «més política, més forta militarment i més global». Segons la seva opinió, amb aquest full de ruta s’agilitzarà la presa de decisions a l’Aliança Atlàntica.
Fonts de Govern van expressar la seva satisfacció per la decisió de celebrar a Madrid la pròxima cimera, un gest que reconeix el paper que Espanya juga a l’OTAN, l’augment de la despesa en defensa -encara que serà aquest any el segon país que menys recursos respecte el PIB destinarà- i el seu paper en missions i operacions.
