Joe Biden i Vladímir Putin van obrir ahir a Ginebra el camí per desenvolupar, durant els propers mesos, un incert i complicat diàleg, els resultats del qual només podran certificar-se amb el pas del temps. Sense gestos de complicitat o companyonia, en una atmosfera de protocol i pragmatisme, els dos mandataris es van comprometre a iniciar converses sectorials sobre desarmament i la prevenció d’un conflicte nuclear, la ciberseguretat i el canvi climàtic, les qüestions en què precisament la cooperació entre tots dos països apareixia com a més factible. Malgrat les protestes del Kremlin, el líder de la Casa Blanca va evocar durant les discussions l’estat dels drets humans a Rússia i va arribar a advertir al seu homòleg rus que, en el cas que l’opositor Aleksei Navalni mori a la presó, les conseqüències per al seu país serien «devastadores».

La curta durada de la cimera -poc més de tres hores, molt menys del que havien anticipat els portaveus de la Casa Blanca- va fer pensar en un primer moment als observadors que la reunió havia descarrilat, o si més no s’havia encallat. Una impressió que es va dissipar quan es va iniciar la roda de premsa de Putin. El líder del Kremlin va qualificar el diàleg de «constructiu» i sense «hostilitat», en què tots dos havien parlat «el mateix llenguatge». Va arribar fins i tot a titllar el seu interlocutor nord-americà de persona «equilibrada», «experimentada» i «amb valors», paraules que en el vocabulari del líder del Kremlin porten implícites dosis de respecte que en el passat va mostrar cap a alguns dels seus antecessors en el càrrec. Preguntat sobre si la reunió marcaria l’inici de la restauració de la confiança mútua, el líder Putin va afirmar«és difícil saber-ho», però existeix «un bri d’esperança».

En un to similar, durant el seu torn amb els representants dels mitjans de comunicació, Biden va qualificar de «bo» i «positiu» el desenvolupament dels debats, assegurant que existia una «genuïna possibilitat» per a la millora de les relacions. «Això no va de confiança; això va d’interès propi i de la verificació de l’interès propi», va destacar.

L’inici de les converses per al control i la reducció d’armaments constitueix el principal èxit tangible de la cimera de Ginebra. En un comunicat conjunt, les dues parts es van reafirmar en el principi del «control de les armes atòmiques» i en la idea que mai ha d’esclatar «una guerra nuclear» en què «no s’imposaria» cap dels contendents.