La situació de Canàries s’assembla cada vegada més a la de Lesbos o Lampedusa. Així ho afirma la Fundació Por Causa en el seu informe «Frontex: el guardià descontrolat», en què alerta que l’Arxipèlag, de la mateixa forma que aquestes dues illes europees, són «llimbs» en què es talla el flux migratori, amb el que no es permet l’accés al continent. Segons apunta la Fundació, en la crisi d’acollida de 2015, Espanya no va voler allotjar punts crítics (hotspot) al seu territori, com sí van fer Itàlia o Grècia, i destaca que la raó podria estar en l’escassa pressió que patien les fronteres nacionals, ja que la migració es concentrava especialment a les rutes del Mediterrani central i oriental. A això se suma que no es volia associar Canàries a la immigració, ja que el principal motor econòmic de les Illes és el turisme. L’informe assenyala la frontera sud espanyola com «un dels teatres fronterers més pressionats i desiguals del món» i, pel que fa a les Canàries, augura que «en qüestió de temps» es convertirà en una frontera integrada com Grècia o Itàlia. Si bé, tot i que a l’arxipèlag s’estan donant els ingredients per intuir la creació d’un hotspot, ni el Govern d’Espanya ni l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex) volen reconèixer-ho, asseguren des de l’organització.
L’informe revela que, a més de Frontex, l’Oficina Europea de Suport a l’Asil (EASO) desenvolupa a l’arxipèlag un Pla Operatiu conclòs el desembre de 2020 amb el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Aquest pla, que s’implementarà el 2021, consisteix en el suport de EASO per «cobrir les necessitats identificades en el sistema de protecció i recepció internacional». En aquest sentit, Por Causa destaca que «només faltaria que Europol i Eurojust estableixin una delegació permanent» a les Illes per completar el ventall de les agències europees que formen part de l’Àrea de Justícia i Interior de la UE. Si bé, la Fundació destaca que el Ministeri d’Interior d’Espanya «sembla resistir-se a cedir terreny i autonomia a Frontex, després d’anys d’inversions en recursos, capacitats i lideratge regional a Àfrica». Aquest recel podria ser degut a la por davant una possible «pèrdua de poder estratègic a la frontera sud, especialment amb el Marroc».
Destacat creixement
L’informe destaca que Frontex, a més d’«un símbol de la política de blindatge fronterer i control migratori», és l’agència comunitària descentralitzada amb més personal i amb major pressupost de la Unió Europea. El 2005 va començar a operar amb només 50 empleats, un pressupost de 6 milions d’euros i funcions tècniques i d’anàlisi de riscos. Quinze anys després, aquesta organització «s’ha convertit en un artefacte polític i policial», que maneja 460 milions d’euros i compta amb 1.200 empleats. Així mateix, l’agència està embarcada en el reclutament, desplegament i equipament (incloses armes) de 10.000 guàrdies fronterers. En una dècada i mitja, Frontex ha multiplicat per 77 el seu pressupost i per 24 el nombre d’empleats.
L’organització lamenta que l’expansió de l’agència de fronteres no hagi estat acompanyada d’«un augment equivalent en els mecanismes de transparència, responsabilitat i control» i afegeix que «els que hi havia no van funcionar o van ser ignorats». Així, Por Causa sosté que Frontex «sembla haver adquirit vida pròpia, actuant sense transparència ni control, assumint funcions executives dels Estats membres i convertint la securitització migratòria en una profecia autocomplerta». La presència de Frontex als països d’origen i trànsit migratori, al·lega la Fundació, «es produeix sense transparència, adequat control democràtic i garanties per a les persones migrants o retornades».
El passat 7 de juny, el Tribunal de Comptes Europeu (TCE) va publicar un informe en què assenyalava que l’actuació de Frontex per ajudar els estats membres i associats Schengen en la gestió de les fronteres exteriors de la UE no ha estat prou eficaç; i que el seu suport en la lluita contra la immigració il·legal i la delinqüència transfronterera és insuficient. A més, el TCE dubta de la capacitat de l’agència per desenvolupar adequadament la nova Estratègia europea sobre el Retorn voluntari i la Reintegració, que li ofereix més responsabilitats i capacitats. Per la seva banda, el Parlament Europeu va bloquejar al març i abril de 2021 el tancament dels comptes de Frontex per al 2019, com a mesura de pressió per la seva falta de transparència.
Nous reptes
Frontex està destinat a cooperar amb el sector privat per respondre als nous reptes tecnològics i logístics. Aquesta col·laboració, però, assenyala Por Causa, «s’ha fet sense transparència, sense el degut control i de manera descuidada». Així, l’agència europea s’ha convertit en «un intermediari molt poderós i desitjat per aquests interessos econòmics». La indústria del control migratori es tracta d’un sector cada vegada més militaritzat, basat en armes de foc i vigilància biomètrica, «amb els riscos per als drets humans que aquest enfocament implica», adverteix l’organització en el seu informe, que també destaca que l’aposta de Frontex és «substituir les seves capacitats de rescat marítim per la vigilància aèria, a través de drons d’alta resistència desenvolupats per tecnologia militar».
