Uns 47,7 milions de francesos estaven cridats ahir a participar en les eleccions regionals i departamentals, els últims comicis abans de les pròximes eleccions presidencials. No obstant això, com vaticinaven els sondejos, molts d’entre ells no van acudir a la cita: la taxa d’abstenció, superior al 66%, segons les primeres estimacions, marca un rècord sense precedents. Després del tancament dels col·legis electorals, els primers resultats a nivell nacional donaven al bloc d’esquerres un 34,3% dels vots, a la dreta tradicional entre un 27,2 i 29,3,a l’extrema dreta entre un 19,1 i 19,3% i a la formació macronista entre un 10 i 11%.

La crisi sanitària i la manca de transcendència que tindrien a ulls de molts aquestes eleccions, explicarien, segons una enquesta realitzada per France Television, la baixa participació. Si bé, amb les presidencials molt a prop, aquesta cita amb les urnes, destinada a renovar els consells regionals i departamentals, amb competència en matèria de transport públic, educació secundària, planificació territorial o acció social, era un veritable test per a Emmanuel Macron, que compta amb una ínfima implantació territorial i, sobretot, per a Marine Le Pen, el partit de la qual tenia opcions, per primera vegada en la seva història, de liderar un govern regional, el que confirmaria el seu ascens i acceptació entre els francesos.

L’escassa participació també podria explicar-se per diversos imprevistos, com els registrats a Marsella, capital de la regió de Provença-Alps-Costa Blava, on l’extrema dreta era​​la favorita: el seu candidat, Thierry Mariani, aconseguiria el 35,7% dels vots davant el 33,5% obtingut pel seu principal rival, el conservador Renaud Muselier, dels Republicans (LR). A la ciutat de la Costa Blava, certs col·legis electorals no van obrir les seves portes per falta de personal per atendre’ls. Segons el consistori marsellès, 20 presidents dels 40 designats per ocupar-se de la jornada electoral no van acudir a la convocatòria. «A Marsella, 34 col·legis electorals tancats! La vergonya. Quin valor té una elecció així?», va lamentar el líder d’esquerres Jean-Luc Mélenchon.

Al nord del país, a la ciutat de Cousolre, a la regió de Hauts-de-France, on la llista macronista inclou pesos pesants de Govern, inclòs el ministre de Justícia, Éric Dupond-Moretti, no va faltar personal per vigilar els comicis , però sí paperetes de vot. Fins al migdia, només es va oferir als electors les paperetes de sis llistes, faltaven les paperetes de la unió de l’esquerra, reunida al voltant de la candidatura de Karima Delli.

Gràcies a la forta mobilització de la formació d’Emmanuel Macron en aquesta regió, Xavier Bertrand, el seu actual president, candidat a la seva reelecció i aspirant confirmat a la pròxima carrera cap a l’Elisi, s’erigiria com a favorit amb un 44% dels vots davant del 24,4% aconseguit per la llista del Reagrupament Nacional (RN). «Cada un es troba davant de les seves responsabilitats, jo vaig assumir les meves fent del Front Nacional (ara RN) el meu únic enemic», va comentar Bertrand després del tancament de les urnes, fent referència a la frustrada estratègia de la República En Marxa (LREM) que, amb l’excusa de frenar l’avanç dels ultraconservadors, va incloure en la seva llista ministres i secretaris d’Estat. Els conservadors van considerar aquesta estratagema com un intent de desgastar un futur rival.

Només les llistes que aconsegueixen més del 50% dels vots en la primera volta poden estalviar-se la segona, que es celebrarà el dia 27.