Des de fa deu dies, un matrimoni d’emigrants ivorians trucava diàriament des de França, matí, tarda i nit, al col·lectiu Caminant Fronteres per preguntar si la seva filla Fatmate, de cinc anys, a la qual ells sempre han anomenat «Yamila» («Bella»), havia arribat a Canàries.

El seu telèfon va sonar finalment a les 7 del matí i estan desolats, el somni que la nena es reunís amb ells després de tant de temps i conegués el germà que d’aquí a poc ha de néixer s’acaba d’esfondrar: la seva petita és la nena que va morir dilluns a la nit en un helicòpter de l’Exèrcit de l’Aire quan l’evacuaven urgentment a un hospital de Gran Canària després d’haver sobreviscut dues setmanes en una pastera a la deriva.

La parella no sap què fer: són a França de manera irregular des de fa temps, però no han pogut encara aconseguir els desitjats papers que els haguessin permès intentar reunir-se abans amb Yamila per altres vies. Han perdut la seva filla, però no poden ni viatjar a Canàries a identificar el seu cadàver, són irregulars.

Tot i que la identificació formal de la petita encara no s’ha produït, els pares han donat permís per revelar el seu nom perquè no tenen cap dubte: els ha donat la notícia del que ha passat la familiar responsable de la petita a la pastera. És una de les 32 supervivents que va arribar a Tenerife a bord del mercant Cape Taweelah. És cosina de la mare.

«Estan destrossats, en schock», relata la portaveu de Caminant Fronteres, Helena Maleno. Des de dilluns es sospitava quina era la pastera d’aquesta tragèdia. Almenys dues persones han mort en ella, la nena i un home que es va quedar al mar, ja cadàver, quan el vaixell de càrrega va hissar a la seva coberta els seus 35 ocupants.

Es tracta d’una pastera que va sortir cap a les Canàries d’un punt intermedi entre Dajla (sud del Sàhara) i Nuadibú (Mauritània) el 17 de juny amb una xifra encara indeterminada de persones, almenys 38.

La primera informació que va rebre la Policia, sense haver interrogat encara els supervivents, indicava que portaven 17 dies a l’oceà. La dada provenia dels mariners del Cape Taweelah, però, o van entendre malament a què es referia la xifra de 17 (que en realitat era una data), o hi va haver un error en transmetre-la.

En realitat, eren dotze dies perduts a l’Atlàntic, els suficients per patir els estralls de la fam i la set, com suggereix la situació dels sis supervivents que han estat hospitalitzats a Tenerife i Gran Canària, tres amb greus quadres de deshidratació. O com acredita el propi estat del cos de Yamila, en què eren evidents els signes que deixen molts dies de fam i set al mar, van confirmar fonts forenses. L’infermer militar que va fer tot el possible per reanimar-la ho va descriure bé: tot i tenir cinc anys, «semblava una nina», va dir.

A l’Institut de Medina Legal de Las Palmas tenen la mateixa informació que ha rebut Caminant Fronteres i estan comparant les descripcions i les dades que ha facilitat la família per agilitzar la identificació. Difícilment l’ADN de la cosina de la mare podrà resoldre aquest tràngol, molt menys si el parentiu és de cosines segones. Es necessitarà la presències dels pares.

Gestions amb el Govern

Caminant Fronteres i algunes formacions polítiques estan fent gestions amb el Govern perquè es faciliti per raons humanitàries el desplaçament a Las Palmas als pares de Yamila. Però també serà necessari aconseguir algun tipus de salconduit o permís a França.

Qualsevol família en la seva situació necessitaria reunir-se amb un familiar mort en aquestes circumstàncies, però la mare de Yamila, que està embarassada, encara més. «Des que va saber que la seva filla estava en una pastera, als quatre dies de sortir al mar, ens trucava al matí, tarda i nit. Estava desesperada», relata Helena Maleno.

La seva ONG està en contacte també amb famílies d’altres supervivents d’aquesta tragèdia. Per ells se sap, de fet, de quina pastera es tracta: des de dimecres a la nit els seus telèfons van començar a donar senyals de vida després de gairebé dues setmanes en silenci. Per què? Perquè el mercant que els portava acabava d’acostar-se Tenerife i els aparells van recuperar la cobertura. Els seus, o els dels mariners del Cape Tawellah que se’ls van prestar.

Unes 160 persones han mort o desaparegut aquest any intentant arribar en pasteres a Canàries, segons la informació que manegen les agències de Nacions Unides amb competències en aquesta matèria, l’OIM i Acnur. De tots ells, només hi ha dades identificatives de 65, i onze eren menors d’edat.

A la llista de petits que han perdut la vida a l’Atlàntic a la recerca d’una vida digna a Europa se suma ara Fatmate, «Yamila».