Xile es reinventa d’una manera que fa dos anys gairebé ningú podia imaginar. La instal·lació d’Assemblea Constituent que ha de redactar la nova Carta Magna, substituta de la institucionalitat forjada durant l’última dictadura militar (1973-1990), és la prova més eloqüent dels canvis. Però aquest gir històric necessitava d’un símbol que resumís el nou horitzó d’expectatives. Ningú millor per encarnar-lo que Elisa Loncón. Als 58 anys, i amb una vida marcada per l’activitat acadèmica i la lluita política, Loncón, representant de la comunitat originària maputxe, va ser designada presidenta de la convenció que té gairebé un any per redactar el nou text fonamental. «Aquest somni és un somni dels nostres avantpassats. Aquest somni es fa realitat. És possible refundar aquest Xile», va dir.

Loncón va ser elegida amb 96 dels 155 vots dels integrants de la convenció. Va comptar amb el suport dels escons assignats a les col·lectivitats indígenes, el Front Ampli, comunistes, socialistes i independents d’esquerra i ambientalistes. «Aquesta força és per a tot el poble de Xile, per a tots els sectors, per a totes les regions, per a tots els pobles i les nacions originàries que ens acompanyen. Aquesta salutació i agraïment és també per a la diversitat sexual, aquesta salutació és per a les dones que van caminar en contra tot sistema de dominació», va argumentar la nova presidenta de l’assemblea.

L’Assemblea Constituent és filla de l’esclat social d’octubre de 2019. Les veus favorables a eradicar la matriu neoliberal que va regir els destins d’aquest país des de 1981 són àmpliament majoritàries, fins al punt que els 38 delegats de les forces de dreta ni tan sols tenen la capacitat per vetar les iniciatives. «Es pot dialogar amb nosaltres, no ens tinguin por», va dir Loncón, per calmar els ànims apocalíptics.

Paritat de gènere

La convenció té la marca de la paritat de gènere. Aquest perfil s’ha reforçat amb el lloc que ocupa aquesta doctora en Humanitats i Lingüística de la Universitat de Leiden, Holanda. «Em vaig esforçar molt per estudiar. Aquests estudis els vaig bolcar per entendre la condició d’opressió que vivíem. Entendre per què existia aquesta opressió i també veure quines podien ser les sortides», va dir Loncón, qui no només va destacar el caràcter feminista de l’Assemblea sinó el seu inèdit perfil plurinacional i «intercultural». Per això, en el seu discurs no es va estar d’utilitzar el mapudungún, la llengua maputxe, ni de la petició als assembleistes d’un minut de silenci en homenatge als habitants originaris que van perdre la vida durant el règim de general Augusto Pinochet, els morts durant les protestes i les víctimes dels femicidis. Loncón va portar portar una altra novetat de pes en els discursos institucionals d’un país sacsejat per diversos conflictes ambientals: la presidenta va fer una crida a la cura de «la mare terra i les aigües».