Francisco Nicolás Gómez Iglesias, conegut com el Petit Nicolás, ha estat condemnat a 3 anys de presó per haver-se fet passar per un alt càrrec relacionat amb la Vicepresidència del Govern i la Casa Reial en el seu viatge a Ribadeo (Lugo) per reunir-se amb el president d’Alsa a l’agost de 2014. Aquesta és la segona condemna al Petit Nicolás. La primera va ser d’un any i 9 mesos per falsificar un DNI perquè un amic es fes passar per ell en la prova de selectivitat de 2012, mentre que el 2016 va ser absolt d’un delicte d’injúries i calúmnies contra el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI).

En aquesta nova sentència, l’Audiència Provincial de Madrid el condemna a 9 mesos de presó per un delicte d’usurpació de funcions públiques amb l’atenuant analògica d’anomalia psíquica i dilacions indegudes, i dos anys i 3 mesos de presó per un delicte de suborn actiu, en el qual concorren les mateixes atenuants. Alhora, ha resultat absolt dels delicte de falsedat i de malversació de cabals públics dels quals també l’acusava la Fiscalia, que demanava per a ell 7 anys de presó.

Narcisista i immadur

La sentència declara provat que Gómez Iglesias «pateix un trastorn de la personalitat amb característiques narcisistes i de trets immadurs, així com un trastorn adaptatiu amb simptomatologia ansiós-depressiva, situació que li condicionava la percepció de la realitat, limitant lleument les seves facultats cognitives». «Es tractava de determinada persona que s’havia anat introduint a determinats cercles rellevants, tant polítics, com d’activitat mateixa de l’Estat, com empresarials», assenyalen els magistrats.

En la seva declaració en el judici, el Petit Nicolás va explicar que no pretenia fer-se passar per una autoritat, sinó que només va fingir ser una persona important per sentir-se «poderós».

El seu advocat, Manuel Marchena, va anunciar que recorrerà la sentència davant el Tribunal Suprem, mentre que el lletrat de l’acusació popular per part de l’Associació Municipal Unificada de Madrid (APMU), Alejandro Barciela, va manifestar la seva satisfacció per haver aconseguit que se’l condemni per usurpació de funcions i també al pagament de costes. I és que la sentència li imposa l’abonament d’un terç de les costes processals causades en el procediment.

Així va ser el viatge

Al costat del Petit Nicolás van ser també jutjats el cap de la Policia Municipal de Madrid Jorge G.H. i el policia municipal de Torrijos (Toledo) Carlos P.L.D., els quals van acompanyar Gómez Iglesias en el seu viatge a Ribadeo. El primer ha estat condemnat a 3 anys de presó per suborn actiu, així com al pagament d’una vuitena part de les costes, mentre que ha resultat absolt de la resta dels delictes dels quals se l’acusava. El segon agent ha estat absolt de la totalitat de les acusacions.

Sobre el viatge a Ribadeo a l’estiu de 2014, la sentència estableix que, «sense que consti l’específic motiu pel qual va dur a terme l’acte», la finalitat era fer-se passar per «una persona important» i per això va concertar una entrevista amb l’empresari Jorge Cosmen Menéndez-Castañedo, president de l’empresa Alsa.

Càrrec inexistent

D’aquesta manera es va presentar el 13 agost davant l’esmentat empresari «amb el càrrec -inexistent- d’enllaç entre Vicepresidència del Govern i Casa Reial». Per donar versemblança als seus plans, el Petit Nicolás es va fer acompanyar de l’agent de la Policia Municipal de Madrid que ha estat condemnat al costat d’ell i al qual va explicar «el seu propòsit per fer-se passar per determinat personatge rellevant, sol·licitant que conformés un determinat servei de protecció».

També va trucar a la Policia Municipal de Ribadeo per anunciar l’arribada de la comitiva, així com la Presidència del Club Nàutic de Ribadeo «amb la finalitat que es realitzessin les gestions tendents a possibilitar l’aparcament dels vehicles que pretenia desplaçar» i un restaurant del port esportiu per anunciar també «la presència de determinada persona important». Al viatge s’hi va unir el policia municipal de Torrijos, que també ha estat jutjat, després de demanar-ho a l’altre agent; si bé al tribunal no li consta que ho fes a canvi d’una retribució pactada entre tots dos.