Les imatges de botellons i de joves escapant de les quarantenes, després dels viatges de fi de curs, han reforçat l’estereotip que les persones de menor edat només pensen a divertir-se i no estan compromeses amb el seu entorn i la societat. No obstant això, l’estudi «El futur és ara», realitzat a partir de les respostes de 13.587 persones d’entre 16 i 34 anys, desmunta el tòpic i evidencia que la joventut actual, lluny de ser una generació perduda, reivindica ser escoltada i participar activament en la construcció del seu futur.
El macroestudi, una de les majors investigacions demoscòpiques realitzades fins ara sobre aquest col·lectiu, va ser presentat ahir a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i avui se celebrarà un debat sobre el mateix entre els diputats més joves de la cambra dels diferents partits. La intenció dels seus promotors -l’empresa PlayGround, amb la col·laboració de la fundació Ashoka, la Universitat ESIC i la plataforma de participació ciutadana Osoigo- és sensibilitzar els partits perquè les 40 propostes en què s’han concretat les respostes iniciïn un recorregut en les diferents comissions parlamentàries i tinguin incidència en les polítiques.
I és que, des del principi, es va informar les persones que van decidir dedicar uns 40 minuts a contestar de manera online a les 89 preguntes que el resultat de l’estudi seria comunicat al Parlament, el que, segons el parer de Cristian Palazzi, director de la macroenquesta, ha exercit com a «imant» i ha incrementat el nombre de respostes «perquè els joves tenen ganes de parlar i estan mancats de connexió amb les institucions».
Aquestes són les principals reivindicacions de la joventut espanyola:
Ocupació, habitatge i jubilació
El difícil accés a el mercat laboral, a l’habitatge i la qualitat en l’ocupació són les preocupacions primordials dels joves, el que demostra que «malgrat que és una generació amb uns valors enormes, capaç de renunciar a una feina si no es compleixen aquestes expectatives, el que els preocupa és una cosa tan essencial com guanyar-se el sostre», segons interpreta la sociòloga Liliana Arroyo, coordinadora de l’estudi «El futur és ara».
Segons la macroenquesta, nou de cada 10 joves pensa que hi ha molt poca oferta laboral per a persones d’entre 18 i 25 anys i 1 de cada 3 assenyala l’habitatge com un dels seus principals esforços. En aquesta situació, reivindiquen quelcom diametralment oposat a la proposta dels últims governs: rebaixar l’edat de jubilació per promoure el reemplaçament generacional, en lloc d’allargar-la per donar resposta a l’envelliment i de la necessitat de sostenibilitat del sistema de pensions.
Així mateix, proposen bonificar la contractació de joves sense experiència, que les pràctiques siguin remunerades i acabar amb la precarietat, així com que les jornades siguin de quatre dies. Pel que fa a l’habitatge, volen regularitzar el preu dels lloguers, fomentar la transformació sostenible dels habitatges i destinar recursos a facilitar-hi l’accés.
La fi dels discursos d’odi
La quarta preocupació dels joves està relacionada amb els problemes de caràcter social, les injustícies i les desigualtats. El 71 per cent considera que els discursos d’odi s’haurien de prohibir, no només a les xarxes socials, sinó també al Congrés, amb l’eradicació dels partits polítics que els prediquin.
En aquest sentit, el 87% dels enquestats se senten poc o gens representats per les formacions actuals i el 93% creu que la seva opinió no importa a l’hora d’elaborar les polítiques, per això demanen generar espais estables de diàleg intergeneracional i potenciar la comunicació entre institucions i moviments socials. I el 53% es considera un agent de canvi, és a dir, que s’implicaria per contribuir a la transformació social que, segons la seva opinió, Espanya necessita.
La meitat dels enquestats admet que el país ja ha fet importants reformes per reduir les desigualtats, però coincideixen que no és suficient i pensen que cal seguir avançant per desenvolupar nous drets socials.
Consciència mediambiental
En cinquè lloc en el rànquing de preocupacions de les generacions Z i Milenial es troba el medi ambient. El 85% dels joves entre 16 i 34 anys pensa que es planifica poc o gens l’acció contra l’emergència climàtica i el 75% que és insuficient el nivell de consciència ecològica a Espanya. Davant d’això, demanen penalitzar les empreses més contaminants, incloure l’impacte ambiental en l’etiquetatge dels productes, promoure l’economia circular i les formes de construcció més eficients, potenciant l’ús d’energies renovables.
Salut, pandèmia i les restriccions
La sanitat, en plena pandèmia, es troba en el sisè lloc entre les seves inquietuds i sorprèn que gairebé nou de cada 10 es mostra disposat a limitar els seus moviments per reduir la circulació de virus i que el 43% creu que el Govern ha d’obligar la població a vacunar-se.
A més, hi ha consens a l’hora de demanar que la sanitat pública respongui millor als problemes de salut mental i això es presenta com una de les condicions que són necessàries per al benestar dels joves; que al seu torn reclamen més fons en investigació i en programes orientats a promoure el benestar social i ambiental.
Finalment, destaca el poc interès que la joventut espanyola mostra en dos temes que, però, ocupen bona part de l’agenda política, els nacionalismes i la immigració, que es troben a la cua en el rànquing de les 20 principals preocupacions.
