El pitjor de la pandèmia sembla estar perdent intensitat als països occidentals gràcies a l’avenç de la vacunació, que disminueix els efectes adversos de la covid-19 i redueix la taxa de mortalitat. No obstant això, al continent africà viuen un moment completament diferent. Actualment la regió està vivint corbes de creixement dels contagis que estan començant a preocupar els experts.

Mentre Espanya ja ha superat el 50% de la població vacunada, al Congo amb prou feines s’ha arribat al 0,1% de la població immunitzada. De fet, als països amb la renda més baixa no s’espera arribar al 20% de la població inoculada fins al 2022. Des de l’inici dels plans de vacunació, COVAX –el fons creat per la Coalició per a la Promoció d’Innovacions a favor de la Preparació davant Epidèmies (CEPI), l’Aliança Mundial per a les Vacunes i la Immunització (Gavi) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per facilitar l’arribada de vacunes als països amb pocs recursos– ha enviat a l’Àfrica uns 80 milions de dosis i han sigut administrades una mica més de 60 milions, però la població del continent supera els 1.300 milions de persones.

«El món es divideix novament entre els que tenen diners i els que no», diu Rafael Vilasanjuan, director d’anàlisi i desenvolupament global de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGLOBAL) a l’informe sobre geopolítica de salut que ha publicat el Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB). «COVAX ha anat a la cua perquè negocia a altres preus i perquè altres països no han deixat cap espai perquè les vacunes arribessin abans a tots aquests altres països», insisteix.

Això sí, el periodista recorda que, quan es va produir l’epidèmia de sida, els tractaments van trigar gairebé una dècada a arribar al continent, mentre que en el cas de la covid «només van passar tres mesos entre l’inici de les campanyes de vacunació contra la covid a Occident i l’arribada de les primeres vacunes al continent africà».

Reconeix, això sí, que les quantitats de dosis que hi arriben són menys de les esperades. «Això no és un gran fracàs, és un petit fracàs», lamenta. El programa ha comprat el 80% de les vacunes a l’Índia i, amb l’augment en els casos de covid que va viure durant els mesos d’abril i maig, el país va tancar les seves fronteres, una cosa que va retardar l’exportació de dosis.

Tot i així, aplaudeix la tasca de la nova organització: «Pot ser que COVAX no estigui a l’altura de totes les expectatives, però sense COVAX la situació seria crítica». Destaca sobretot que, en només un any, el fons ha recaptat 21.000 milions de dòlars, «gairebé 10 vegades més que el pressupost anual de l’Organització Mundial per a la Salut».

Arribada de dosis

Pol Morilla, director del CIDOB, recalca que el món està en una situació clau. «Estem en un moment en què la vacuna segueix sent un bé escàs i no és distribuït de manera uniforme arreu del món», indica. En realitat, malgrat les bones xifres que hi ha als estats amb rendes altes, a molts països no preveuen arribar a tenir la meitat de la població vacunada fins a finals del 2022 o principis del 2023.

S’espera que una allau de dosis arribi l’últim trimestre d’aquest any, quan els països amb més recursos hagin superat el 50% de la seva població vacunada. «Ara s’està preparant el sistema de salut perquè no estan preparats per rebre tantes dosis», explica Vilasanjuan.

Així mateix, en els últims dies la Unió Africana ha arribat a diferents acords amb els productors de vacunes perquè els fàrmacs puguin ser produïts també en aquest continent. Pfizer i BioNTech han anunciat que portaran a terme allà les fases finals de la fabricació, igual com Johnson & Johnson, que ha arribat a un acord per fer-ho a Sud-àfrica. «Si volen terres, els en donarem. Si voleu posseir-ho tot al 100%, no ens importa, però produïu des del continent africà», ha dit Strive Masiyiwa, enviat de la Unió Africana per a la lluita contra el coronavirus, en una visita als Estats Units.