Sis mesos després d’arribar a la Casa Blanca, les ambicioses propostes polítiques de Joe Biden, de marcat caràcter progressista, estan topant amb dificultats per a avançar en un Congrés que els demòcrates controlen només amb una minsa majoria. No obstant això, és lluny del Capitol Hill on els republicans estan fent l’oposició més efectiva i determinant a Biden i al Partit Demòcrata. És als 30 estats on ocupen el Govern i controlen les dues cambres que els republicans han deslligat una onada de legislació conservadora, de fet, és l’agenda més conservadora en dècades.
Al centre del tsunami regulador hi ha l’esforç republicà per restringir els drets de vot.
Cop a les minories
En els mesos transcorreguts des de les eleccions de novembre, sobre les quals Donald Trump continua denunciant un frau inexistent, 17 estats han aprovat 28 noves lleis que restringeixen l’accés a les urnes, segons una anàlisi del Brennan Center. Un assalt que crítics i demòcrates denuncien que afecta especialment els votants de minories i que ha fet que saltin nombroses alarmes, inclosa la Casa Blanca. De moment no ha aconseguit contrapartida en l’àmbit federal al Congrés, on està estancada la legislació demòcrata que pretén protegir el dret al vot.
Els republicans han fet també passos que posen a la diana mesures econòmiques de Biden: 26 dels estats que controlen han decidit tallar abans que expiressin els suplements de 300 dòlars setmanals a aturats que, entre altres mesures, es van implementar per a frenar la crisi econòmica causada per la pandèmia.
La resistència als esforços de l’Administració en la lluita contra la covid també s’estenen a l’àmbit sanitari i diversos estats han vetat a governs municipals o districtes escolars imposar mandats d’ús de mascaretes, en alguns casos associant multes a la prohibició.
El torrent legislatiu estatal, en qualsevol cas, va més enllà i toca molts temes centrals de les guerres culturals dels Estats Units, des de l’avortament a les armes passant pels drets de la comunitat LGTBI o de protesta i el finançament de la policia, elements que amb Donald Trump es van fer pilar fonamental en una agenda republicana cada vegada més dominada per la ideologia.
Un total de 15 estats controlats per republicans, per exemple, han aprovat 90 peces de legislació destinades a restringir l’accés a l’avortament. L’assalt al dret a la interrupció voluntària de l’embaràs s’ha intensificat ara que la sòlida majoria conservadora al Tribunal Suprem, que ha acceptat i l’any que ve dictarà sentència sobre una draconiana llei de Mississipí, s’acosta més que mai als antiavortistes a la seva meta que s’acabi amb el dret que va reconèixer la històrica sentència Roe contra Wade el 1973.
Suprem conservador
Aquesta majoria conservadora del Suprem també és vista com un dels elements on els republicans troben escut per a les seves agressives polítiques a nivell local, confiats que si el repte a les lleis arriba a l’alt tribunal poden sobreviure. Un altre dels elements a la campanya és una certa confiança recuperada després dels resultats el 2020, quan van ocupar a nivell estatal prop de la meitat dels escons que havien perdut a les legislatives de 2018, el temor imperant dins del Partit Republicà a enfrontar la fúria del trumpisme i el repte a primàries de candidats secundats per l’expresident si no apliquen l’extremista agenda.
Una desena d’estats sota el Govern republicà també han donat llum verda a dues dotzenes de lleis que afecten les persones transgènere i en total han arribat al debat a cambres legislatives de 31 estats 250 propostes que busquen limitar els drets de la comunitat LGTBI, segons el recompte que manté Human Rights Campaign. El grup ha advertit que «2021 ha sobrepassat oficialment a 2015 com el pitjor en la història recent en termes de legislació anti LGTBI» i destaca que a la primera meitat de 2021 s’han aprovat més mesures legislatives homòfobes que en els tres últims anys.
La sempiterna i polititzada batalla sobre el control d’armes també s’ha intensificat. Nou governadors republicans han signat lleis que veten l’aplicació d’estatuts federals de control d’armes i sis estats han legalitzat portar armes sense permís.
Amb un últim any marcat pels moviments contra la injustícia racial després de l’assassinat de George Floyd, els republicans també han trepitjat l’accelerador en mesures legislatives per limitar les manifestacions. Prop de 10 estats han aprovat lleis que endureixen les multes per als qui bloquegin el trànsit o causin danys a la propietat. Almenys quatre estats han vetat l’ensenyament de la Teoria crítica de la raça a escoles públiques i tres han imposat penalitzacions per retallar pressupostos de la policia.
