«El nostre gabinet és del poble, es deu al poble i va cap a ell. No defraudarem la seva confiança», va dir el flamant president peruà, Pedro Castillo, la nit de dijous. El mestre rural va respondre d’aquesta manera a la decepció que ha provocat en alguns sectors el nomenament de Guido Bellido com a primer ministre. La presència d’un integrant del «sector dur» de Perú Lliure, el partit d’esquerres que va arribar al Govern, sembla oferir a Castillo molts més costos que beneficis polítics. Bellido és investigat per un presumpte delicte d’apologia de terrorisme.
L’«home nou», va arribar a assegurar a les xarxes socials, no pot ser un «marieta». Però no són només la seva declarada homofòbia ni la lleugeresa amb la qual ha parlat sobre la dramàtica experiència de Sendero Luminoso en els anys 80, el que provoca malestar. Bellido és el símptoma d’una tempesta major l’estrèpit de la qual s’ha escoltat poques hores després d’assumir Castillo la prefectura de l’Estat.
«Un cop baix»
El diari La República va considerar que l’elecció del nou primer ministre ha estat «un cop baix per als que, des de posicions progressistes, antifujimoristes i del centre polític, van donar suport a Castillo a la segona volta». Aquesta designació «és sens dubte la ruptura del compromís bàsic de mantenir el país lluny de qualsevol amenaça extremista». El diari El Comercio, referent centenari de l’elit de Lima, no va amagar les seves crítiques. El mandatari, va dir, ha donat una pèssima senyal. «Podria ser descrita com una provocació mesquina i irresponsable». Bellido és, per a El Comercio, un instrument de Vladimir Cerrón, el principal dirigent del Perú Lliure, convertit des de fa setmanes en una mena de misteriós dimoni populista.
El destacat jurista Julio Arbizu, que va sortir en defensa de Castillo quan Keiko Fujimori havia denunciat, sense proves, l’existència d’un frau electoral, també es va pronunciar. «Primer error greu del Govern, nomenar com a primer ministre una persona que en lloc de facilitar aliances i consensos els dificulta». L’economista Pedro Francke, qui durant les setmanes d’incertesa de l’interminable escrutini va intentar funcionar com un nexe entre Castillo i els mercats, va sortir d’escena amb sensacions anàlogues. Els mitjans de Lima sostenen que el nomenament de Bellido li va provocar estupor. El primer ministre havia qüestionat la seva moderació. «S’estan avaluant a altres professionals», va dir Bellido sobre el càrrec de ministre d’Economia.
