En la interlocutòria en què dona per acabada la instrucció de la Kitchen, després de tres anys d’indagacions, l’únic indici consistent contra Fernández Díaz són els missatges que, segons Martínez, li va enviar sobre l’operatiu i la captació de Sergio Ríos, xòfer de l’extresorer del PP Luis Bárcenas. De res li ha servit a l’exministre negar-los i entregar els seus telèfons antics, en els quals no n’hi ha ni rastre. El seu número dos només els va conservar amb les actes notarials.

«De les diligències practicades s’infereix que l’operació s’hauria ideat en el marc institucional del Ministeri de l’Interior, seguint ordres del ministre i sota el control de Francisco Martínez, que va comptar amb l’ajuda d’Eugenio Pino, el DAO, que en va encomanar el desenvolupament a [l’excomissari José Manuel] Villarejo», afirma la interlocutòria.

Per poder treure a Bárcenas les coses comprometedores per al partit que tingués i impedir així la investigació de la peça del cas Gürtel de la caixa b del PP, Villarejo es va servir, segons el jutge, de l’inspector Andrés Gómez Gordo, de tanta confiança de l’ex secretària general del partit María Dolores de Cospedal que va ser un dels seus directors generals quan va presidir Castella-la Manxa. Va ser ell qui va captar Ríos per 2.000 euros mensuals dels fons reservats i la seva incorporació al cos de policia.

Carpetes i documentació

«La idea que l’operació estaria dirigida per òrgans superiors i/o directius del Ministeri de l’Interior es reforça pel nom de la carpeta on s’ubica la carpeta ‘KIT’, això és, ‘INTERIOR’», afirma el magistrat amb la documentació intervinguda a Villarejo al seu domicili, així com els àudios que manté amb altres imputats.

La interlocutòria dona per provat l’èxit del dispositiu parapolicial, perquè diu que la documentació que es buscava de Bárcenas «s’hauria finalment localitzat i confiscat en data no determinada, però que es pot situar l’octubre del 2013, i es trobaria, com a mínim, en poder de [el comissari] Enrique García Castaño, al qual Villarejo n’hauria reclamat insistentment una còpia, amb el coneixement de Pino».

El magistrat sosté que «no té sustentació en cap indici del procediment afirmar que les reunions de Cospedal amb Villarejo van ser motivades per l’interès d’aquesta que aquest li traslladés informació sobre la implicació, investigació o immediata detenció dels encartats» en la Gürtel i que es troben emparades «amb el dret de reunió».

Segons la seva opinió, considerar-la «ideòloga de l’operació resulta contradictori», perquè és incompatible que lideri un pla per sostreure documents a Bárcenas «quan reconeix que aquesta mateixa documentació va estar emmagatzemada a la seu del partit i que va haver d’amenaçar de posar-la al carrer perquè se l’emportessin».

Totes les acusacions van demanar més temps per fer noves diligències, però el jutge sembla haver esperat només a analitzar els números de telèfon amb què Villarejo va dir que s’havia enviat missatges amb l’expresident del Govern Mariano Rajoy. «Cap diligència que s’ha practicat permet afirmar que tingués comunicació directa amb cap president», diu.

«Des de l’experiència de més de 40 anys d’exercici professional, no resulta desconegut que un investigat que acapara una enorme atenció mediàtica miri de buscar connexions amb tota classe de personatges, fets històrics o esdeveniments, en un afany desmesurat per guanyar notorietat i repercussió, però el dret processal està per sobre d’aquest tipus de frivolitats», afirma.